L´autoritat de la LEC

GIRONA | PILI TURON Autoritat pública. Aquesta és la consideració que reben els directors dels centres educatius públics en la llei d'educació de catalunya (LEC), que els atorga competències tant en matèria de gestió com en el lideratge pedagògic. Unes atribucions que també inclouen la potestat de proposar la plantilla i avaluar-ne la tasca, encara que els detalls no es concretaran fins que la Generalitat en publiqui el decret pertinent.
La revisió del paper dels màxims responsables d'escoles i instituts ha obert el debat entre els convençuts que cal reforçar l'autoritat dels equips directius i els que alerten del risc d'incórrer en amiguismes o abusos de poder. Una controvèrsia que alguns dels implicats, els docents que assumeixen la direcció de centres públics a Girona, analitzen a partir de la seva experiència. I aquesta els fa coincidir en la necessitat de tenir autoritat.

Des de l'experiència
La directora d'un dels instituts més antics de Girona, el Jaume Vicens Vives, té clar que "el director ha de tenir autoritat, perquè portar un centre de secundària és complex". Elisabet Saguer, que dirigeix el Vicens Vives per segon curs, treu pes als temors d'alguns sectors al voltant de la consideració d'autoritat pública del director, perquè "la persona que dirigeix un centre ha de tenir una ètica molt alta". En la seva opinió, "ara tenim poca autoritat per resoldre els problemes del centre".
Un altre defensor d'aquesta figura és el director de l'IES Narcís Xifra, l'exdelegat del Departament d'Educació a Girona Joaquim Bosch, que afirma que "l'autonomia dels centres és una peça molt important" i que, "sobre paper, el que assigna la LEC a les direccions és el que pertoca". Per Bosch, "poder decidir" respecte als recursos humans "és molt important". Ara bé, també apunta la conveniència d'"una figura que controli, com el Síndic de Greuges", una qüestió que recomana tenir en compte a l'hora de reglamentar la llei.
L'enfoc donat a l'autoritat sembla correcte al director de l'IES Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols, perquè "malauradament el sistema assembleari no funciona prou bé". En opinió de Francesc Sánchez, "si has de fer valer l'autoritat, cal tenir-la davant dels pares, els alumnes i els professors"; perquè sense ella "et trobes una mica en fals davant qualsevol conflicte". En canvi, discrepa de la faceta gestora que els atorga la LEC: "No estem preparats per fer feina de gestors".
La directora del CEIP Amistat (Figueres), Joana Rodríguez, està d'acord amb l'autoritat de les direccions a l'hora de proposar mestres; això sí, "en tot centre amb una bona línia pedagògica i uns objectius clars", i fixant "criteris molt clars perquè no sigui autoritarisme en comptes d'autoritat". Rodrí-guez també defensa que "hi hauria d'haver una avaluació estricta dels professionals de l'educació, tant dels que nomenen com dels que proposen". Valoració que completa afirmant que "el director no ha de ser només un gestor, sinó una persona amb criteris pedagògics".
Per al director del CEIP Puig d'Arques (Cassà), Josep Xifra, "és una necessitat regular la feina de direcció" i coincideix amb la seva companya que "caldria fer una bona avaluació" d'aquests professionals. Com els altres, Xifra assenyala que han de treballar "amb el suport del claustre".