L'esborrany del nou decret de direccions que està a punt de fer-se públic va íntimament lligat al d'autonomia de centres. Potser és per això que coincideixen en el temps en el desplegament de la llei d'educació de Catalunya.

Per entendre aquest decret hem de tenir en compte que els centres funcionaran per projectes d'autonomia. Cada centre fixarà uns objectius i confeccionarà un pla estratègic segons les seves necessitats singulars, signarà un contracte de coresponsabilitat amb el Departament d'Educació i rendirà comptes dels resultats a l'administració i a tota la comunitat educativa.

Aquest projecte es concreta després d'haver fet una avaluació global diagnòstica on intervenen mestres, alumnes i famílies.

Un punt fort d'aquest procés és el de l'avaluació. En finalitzar cada curs s'avaluarà el centre de manera global i la gestió directiva en particular.

En augmentar l'autonomia s'incrementen també les funcions i les atribucions de les direccions, però també la seva avaluació.

Hem de dir també que aquest decret té com a marc legal tant la llei d'educació de Catalunya (LEC) com la llei orgànica d'educació (LOE), i a més ha de respectar el Projecte Educatiu de Centre (PEC) del centre que ha de confeccionar el claustre a proposta de l'equip directiu.

El nou decret de direccions, al qual encara no hem tingut accés els directors i directores, sembla que inclou la capacitat de decidir les estructures de les tutories i coordinacions, el nombre d'òrgans unipersonals i de coordinadors i coordinadores, i un reforçament de la funció com a caps de personals i d'avaluació del professorat.

Malgrat tot, la cultura democràtica no està en perill i la participació del claustre i de la comunitat educativa ha de conti-nuar essent tan important com fins ara.

Cap mestre definitiu perdrà la seva plaça, malgrat que les direccions puguin definir el perfil d'alguns llocs singulars. Les direccions hauran de continuar compartint les seves responsabilitats individuals amb un treball en equip amb la resta d'òrgans unipersonals.

Per una altra banda, el procés de selecció dels directors i directores no pot ser diferent del que és explícit en l'article 143 de la LEC.

Malgrat tot, penso que les direccions han estat fins ara poc reconegudes, tant administrativament com retributiva. La prova és que el 60% han estat nomenats pel departament, per manca de candidats. És per això que calia prendre alguna mesura per canviar aquesta inèrcia participativa.

El director o directora com a cap de personal ha de vetllar pel compliment de la normativa. Això no vol dir que hagi de prendre mesures disciplinàries directament però sí que ha de poder corregir les disfuncions que estan sota la seva responsabilitat.

Per tant, penso que no hem de tenir por de donar més atribucions a les direccions sempre que es garanteixi la formació dels candidats i candidates i la seva avaluació per part de l'administració i de tota la comunitat educativa.

El fet d'ésser considerats autoritats ens atorgarà la presumpció de veracitat, i la possibilitat de ser directius professionals docents farà que se'ns pugui reconèixer l'exercici de la direcció, però el respecte i l'autoritat ens l'han de donar les bones pràctiques de tots aquells que hem de compartir la difícil funció de fer complir les normes i vetllar per mantenir un ambient de concòrdia, motivació i treball entre tots els membres del claustre.