Del CAP de Salt al cor d´Àfrica

ACN/DDG Un mes a l'any, un pediatra i una infermera gironins, en Miquel Sánchez i l'Amèlia Marín, deixen la seva feina al CAP de Salt (Gironès) per viatjar fins a Ghana, al cor de l'Àfrica. Des del 2005 participen en un projecte humanitari a la regió de Walewale, un dels territoris del país més castigats per la desnutrició i la malària. 'L'índex de mortalitat infantil allà és molt elevat', explica Sánchez. Per combatre aquesta situació, fa tres anys que s'ha impulsat un centre per a infants desnodrits. La creixent misèria, però, provoca que l'equipament ja estigui desbordat. Un problema al qual s'hi ha d'afegir la necessitat d'assegurar-ne el manteniment anual amb uns diners que, de moment, no arriben.

Cada vegada que el matrimoni gironí agafa l'avió per cobrir les més de vuit hores de vol que els separen de Ghana, carreguen amb ells tot el material mèdic que poden. 'A vegades, hem arribat a portar-ne 250 quilos', explica la infermera. El seu destí és, des de ja fa quatre anys, el districte de Walewale, una regió situada al nord del país africà.

A més de la ciutat que li dóna nom, el districte està format per una trentena de poblats. En total, a la regió de Walewale hi viuen unes 50.000 persones. Aquest és un dels territoris de Ghana més castigats per la malària i la desnutrició infantil. 'L'índex de mortalitat en nens menors de cinc anys és del 62,3 per mil, i això sense comptar que moltes de les morts no surten a les estadístiques', diu el pediatra gironí.

Durant el temps que s'estan a Ghana, el matrimoni gironí treballa colze a colze amb tres missioneres que, des del maig del 1997, viuen a la regió permanentment i s'encarreguen de portar-hi atenció mèdica. Des del dispensari construït a Walewale, des d'alguna cabana dels poblats o –fins i tot- sota d'un arbre, les tres missioneres, en Miquel Sánchez i l'Amèlia Marín passen visita, fan diagnòstics i vacunen a la població.

El que centra bona part de la seva tasca és, però, l'atenció als infants. 'La malnutrició i els paràsits fan que, d'un any a un altre, molts nens no puguin sobreviure', explica el pediatra. I és que la malària, les pneumònies i –sobretot- la manca de menjar es cobren centenars de vides infantils en aquesta part del cor de l'Àfrica.

Llet en pols, oli i farinetes

Per lluitar contra la situació, la congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna i la Fundació Bonal fa tres anys que han construït un centre per a infants desnodrits a la regió. Des d'aquest equipament, es controla el pes i la talla dels infants i, un cop per setmana, les mares reben aliments de primera necessitat a un preu simbòlic, com llet en pols, oli o farinetes.

'Ens arriben nens que tenen dos anys i que només pesen 7 ó 8 quilos', explica el pediatra. En cas que els nens pateixin una desnutrició greu, tant ells com les mares es queden ingressats i se'ls fa un seguiment estricte. Quan recuperen el pes (més o menys, l'estada mitjana és d'un mes) surten del centre i hi tornen periòdicament per als controls.

Any rere any, el matrimoni gironí també aporta el seu gra de sorra al funcionament de l'equipament. I és que, com que en Miquel és pediatra, la seva experiència és molt útil. 'Fins i tot, quan tornem a Girona, mantenim el contacte mitjançant Internet; ens envien fotografies i, amb l'explicació que ens donen les monges, intento fer diagnòstics', indica el metge.

Tant en Miquel com l'Amèlia coincideixen a destacar que l'experiència a l'Àfrica és dura, però també necessària. 'Quan hi ets, t'adones que nosaltres vivim en una bombolla mentre, en altres parts del món, la gent literalment es mor de gana', explica Amèlia Marín.

Recursos per al manteniment

La creixent misèria a Ghana, però, ha fet que durant el poc temps que funciona el centre aquest ja s'hagi quedat petit. Inicialment, es va pensar per acollir una trentena d'infants desnodrits. Però aquest 2009, durant el darrer viatge que el matrimoni va fer a Ghana, l'equipament ja havia superat amb escreix aquesta xifra i atenia 65 nens.

A més, a aquesta situació, s'hi ha de sumar un altre problema: el manteniment. Es calcula que per mantenir el centre de Walewale calen 40.000 euros anuals. De moment, es compta amb una ajuda de la Fundació Anesvad per tirar-lo endavant, però els recursos s'acaben i no n'arriben de nous.

En Miquel i l'Amèlia s'han dirigit a empreses i administracions gironines per demanar suport, però encara no n'han obtingut resposta. 'Tens la sensació que perds el temps i l'energia i que, mentrestant, els nens es van morint', lamenta la infermera gironina.

Per això, el matrimoni demana l'ajuda tant d'entitats com de particulars per poder continuar endavant el projecte. 'Per als nens de Ghana, aquest centre representa la possibilitat d'estar vius', explica l'Amèlia. I el seu marit conclou: 'De tot el que ens sobra a nosaltres, ells en poden viure'.