Girona és la província amb menys autovies construïdes pel govern de l´Estat

GIRONA | LAURA FANALS De totes les províncies on el Govern espanyol ha construït autovies, Girona és la que compta amb una menor quantitat de quilòmetres d'aquest tipus de vies ràpides gratuïtes: només 39 quilòmetres, a l'espera que s'acabi la conversió de l'actual N-II en A-2. Per al diputat gironí de CiU Jordi Xuclà, aquestes xifres són el resultat de la "manca de voluntat política" per tirar endavant les infraestructures i per tant considera que "encara cal avançar moltíssim".
Comparant-los amb la resta de províncies, els 39 quilòmetres d'autovia a Girona es troben molt a prop, per exemple, dels 44 que hi ha a Segòvia. Però per a Xuclà, entre les dues demarcacions hi ha una diferència abismal: mentre que a Segòvia ja s'han construït tots els quilòmetres que es podien fer, ja que la principal connexió és Segòvia-Madrid i ja està feta, a Girona encara queda "moltíssim per avançar". "A les comarques gironines els números encara no són definitius i espero que, davant d'aquestes dades, la societat gironina pressioni el Govern central perquè s'afanyi a construir més quilòmetres d'autovia", assenyala el diputat convergent. En total, Girona compta amb 130 quilòmetres de vies ràpides, perquè als 39 d'autovies se'ls han de sumar els 91 quilòmetres d'autopista de pagament.
Els 39 quilòmetres d'autovies gironines es troben molt lluny d'altres províncies amb una quantitat de població més o menys similar, com els 194 quilòmetres construïts a Almeria, o d'altres molt menys poblades, com per exemple els 244 quilòmetres que travessen Albacete. I encara més enllà es troben, d'altra banda, els 517 quilòmetres d'autovia per on es pot circular a la Comunitat de Madrid o els 305 de Saragossa.
Un cas a part són les illes, tant les Balears com les Canàries, on l'Estat no ha construït cap quilòmetre d'autovia i tampoc d'autopista. Això es deu, explica Xuclà, a les seves reduïdes dimensions i al fet que han estat els governs autonòmics els que han construït aquestes vies ràpides. En el cas del País Basc, on l'Estat només ha construït autopistes, Xuclà explica que ja s'ha acabat la concessió de la principal via (Bilbao-Sant Sebastià) i que, per tant, els conductors paguen ara un peatge molt reduït.
Així doncs, de totes les comunitats on l'Estat ha construït autovies, Girona és la província on aquestes mesuren una menor longitud. I Xuclà considera que no es tracta d'un problema puntual, sinó que aquesta situació s'arrossega des de fa temps.
"El primer cop que ho vaig detectar va ser en una memòria de Foment de l'any 2003", recorda. Des de llavors, lamenta que la situació no hagi millorat gaire i que no s'hagin construït els 200 quilòmetres d'autovia que, al seu parer, queden pendents. Per això, assegura que ha procurat difondre aquestes dades entre els sectors econòmics i socials gironins, per tal que entre tots facin una major pressió al Govern.
De moment, però, no es mostra especialment optimista de cara a una possible millora. "L'expectativa pel que queda per la resta de legislatura és decebedora, perquè fins ara s'ha produït una important frenada de la inversió pública a Catalunya", assenyala. Segons les seves dades, la licitació a Catalunya s'ha reduït un 40% durant el 2009, malgrat que, en època de crisi, seria recomanable invetir-hi més. A més, lamenta que la conversió de la N-II en l'autovia A-2 a les comarques gironines estigui "empantanegada" per culpa de "la mala planificació del Govern de l'Estat".

Crítiques de Blanco
Xuclà també lamenta, finalment, que el ministre de Foment, José Blanco, assegurés fa unes setmanes que la inversió en autovies i autopistes gironines ha crescut durant aquest 2009 gràcies a la construcció del tercer carril de l'autopista AP-7. Segons assenyala el diputat de CiU, aquesta tercera via s'està pagant amb els diners dels peatges que els gironins abonen cada dia, i alerta que l'any 2022 es farà una pròrroga de la concessió si no s'ha acabat de pagar l'obra.