Descobreixen com fer innocu amb cafè un metall tòxic

DDG La ciència mai deixa de sorprendre´ns. El Grup Metalls i Medi Ambient (MiMA) de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit reduir un element altament tòxic i cancerigen en un material innocu només barrejant-lo amb el marro de cafè. Un solució que un cop comprovada la seva efectivitat sembla econòmica i mediambientalment més sostenible que els actuals tractaments industrials. El descobriment es publicava recentment en la revista Engega de la UdG.

El material tòxic al qual es fa referència és el crom VI. Un metall molt perillós i que apareix com a resultat d´un seguit de processos industrials. Sobretot en els processos de recobriment de superfícies de metalls, de tractament de fustes i en l´adoberia de la pell.

Isabella Villaescusa i Núria Fiol són les dues investigadores del MiMA que es van embarcar en aquesta aventura científica. Expliquen -a les pàgines de la ­revista- que apostar pel crom VI va ser «molt agosarat». I és que d´en­trada semblava que reduir aquest metall com a objectiu de recerca era un objectiu complicat. Però, de fet, en la ciència els reptes són el pa de cada dia i l´evidència que les coses van per bon camí. D´aquesta manera es van posar a llegir la ­bibliografia científica especialitzada i sobre aquesta documentació es van posar a treballar. Les ­experiències, fins aleshores, eren ­poques i cap d´elles s´havia dut a terme a escala industrial. I, eren conscients que la depuració que fan servir les empreses és un ­sistema car i agressiu. Les ­inves­tigadores van decidir-se pel ­marro de cafè o la rapa del raïm perquè es troba disponible en quantitats elevades i a preus molt baixos.

Tot estava a punt i ara només calia posar-se a treballar al laboratori. Amb les primeres proves van començar a comprovar que els productes triats aconseguien els beneficis esperats. Després d´alguns assaigs i errors van aconseguir fer unes boletes d´uns tres mil·límetres de diàmetre que retenien l´agent contaminant sense cap efecte secundari. Unes boles que un cop se´ls acaba la vida útil es poden assecar i procedir a recuperar els metalls que hi han quedat absorbits.

El descobriment ja està disponible per ser provat en l´àmbit ­industrial. L´objectiu final es ­aconseguir crear una patent innovadora, econòmica i més sostenible.La ciència mai deixa de sorprendre´ns. El Grup Metalls i Medi Ambient (MiMA) de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit reduir un element altament tòxic i cancerigen en un material innocu només barrejant-lo amb el marro de cafè. Un solució que un cop comprovada la seva efectivitat sembla econòmica i mediambientalment més sostenible que els actuals tractaments industrials. El descobriment es publicava recentment en la revista Engega de la UdG.

El material tòxic al qual es fa referència és el crom VI. Un metall molt perillós i que apareix com a resultat d´un seguit de processos industrials. Sobretot en els processos de recobriment de superfícies de metalls, de tractament de fustes i en l´adoberia de la pell.

Isabella Villaescusai Núria Fiol són les dues investigadores del MiMA que es van embarcar en aquesta aventura científica. Expliquen -a les pàgines de la ­revista- que apostar pel crom VI va ser «molt agosarat». I és que d´en­trada semblava que reduir aquest metall com a objectiu de recerca era un objectiu complicat. Però, de fet, en la ciència els reptes són el pa de cada dia i l´evidència que les coses van per bon camí. D´aquesta manera es van posar a llegir la ­bibliografia científica especialitzada i sobre aquesta documentació es van posar a treballar. Les ­experiències, fins aleshores, eren ­poques i cap d´elles s´havia dut a terme a escala industrial. I, eren conscients que la depuració que fan servir les empreses és un ­sistema car i agressiu. Les ­inves­tigadores van decidir-se pel ­marro de cafè o la rapa del raïm perquè es troba disponible en quantitats elevades i a preus molt baixos.

Tot estava a punt i ara només calia posar-se a treballar al laboratori. Amb les primeres proves van començar a comprovar que els productes triats aconseguien els beneficis esperats. Després d´alguns assaigs i errors van aconseguir fer unes boletes d´uns tres mil·límetres de diàmetre que retenien l´agent contaminant sense cap efecte secundari. Unes boles que un cop se´ls acaba la vida útil es poden assecar i procedir a recuperar els metalls que hi han quedat absorbits.

El descobriment ja està disponible per ser provat en l´àmbit ­industrial. L´objectiu final es ­aconseguir crear una patent innovadora, econòmica i més sostenible.