GIRONA | XAVIER PI/ACN
Un mes a l'any, un pediatra i una infermera gironins, en Miquel Sánchez i l'Amèlia Marín, deixen la seva feina al CAP de Salt per viatjar fins a Ghana, al cor de l'Àfrica. Des del 2005 participen en un projecte humanitari a la regió de Walewale, un dels territoris del país més castigats per la desnutrició i la malària. "L'índex de mortalitat infantil allà és molt elevat", explica Sánchez. Per combatre aquesta situació, fa tres anys que s'ha impulsat un centre per a infants desnodrits. La creixent misèria, però, provoca que l'equipament ja estigui desbordat. Un problema al qual s'hi ha d'afegir la necessitat d'assegurar-ne el manteniment anual. Cada vegada que el matrimoni gironí agafa l'avió per cobrir les més de vuit hores de vol que els separen de Ghana, carreguen amb ells tot el material mèdic que poden. "A vegades, hem arribat a portar 250 quilos". El seu destí és, des de ja fa quatre anys, Walewale, una regió situada al nord del país africà.
A més de la ciutat que li dóna nom, el districte està format per una trentena de poblats. En total, a Walewale hi viuen unes 50.000 persones. Aquest és un dels territoris de Ghana més castigats per la malària i la desnutrició infantil. "L'índex de mortalitat en nens menors de cinc anys és del 62,3 per mil, i això sense comptar que moltes de les morts no surten a les estadístiques", diu el pediatra.
Durant el temps que s'estan a Ghana, el matrimoni gironí treballa colze a colze amb tres missioneres que viuen a la regió. Des del dispensari construït, des d'alguna cabana dels poblats o fins i tot sota d'un arbre, les tres missioneres, Sánchez i Marín passen visita, fan diagnòstics i posen vacunes. El que centra bona part de la seva tasca és, però, l'atenció als infants, i és que la malària, les pneumònies i la manca de menjar es cobren centenars de vides infantils.
Un centre per a infants
Per lluitar contra la situació, la congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna i la Fundació Bonal fa tres anys que han construït un centre per a infants desnodrits. Des d'allà es controla el pes i la talla dels infants i, un cop per setmana, les mares reben aliments de primera necessitat a un preu simbòlic, com llet en pols, oli o farinetes. En cas que els nens pateixin una desnutrició greu, es queden ingressats i se'ls fa un seguiment estricte.
La creixent misèria, però, ha fet que el centre hagi quedat petit. Inicialment, es va pensar per acollir una trentena d'infants però aquest 2009, durant el darrer viatge que el matrimoni va fer, l'equipament ja atenia 65 nens. A més, també hi ha un altre problema: el manteniment, que requereix 40.000 euros anuals. De moment, es compta amb una ajuda de la Fundació Anesvad per tirar-lo endavant, però els recursos s'acaben. Per això, el matrimoni demana l'ajuda tant d'entitats com de particulars. "Per als nens de Ghana, aquest centre representa la possibilitat d'estar vius", explica l'Amèlia.