Adhesions

JOSÉ LUIS TORRES Jo els volia parlar avui, benvolguts lectors, de l'article que el diputat a Corts (espanyoles, és clar) pel partit menys espanyolista dels que es puguin fer i desfer, ERC, en Francesc Canet, publicava al nostre germà petit d'editora, l'Empordà, a propòsit de la visita dels Prínceps a Figueres per presidir els actes de commemoració del desè aniversari de la seva Associació de Comerç. (Molts es deuen preguntar què està passant a la capital empordanesa. Serà veritat, com tantes vegades repeteix el seu alcalde, que s'està procedint a la "desmitificació", en aquest cas republicana, empordanesa, i a la seva "refundació" sobre uns nous paràmetres?). Però com que les notícies brollen diàriament a través d'aquest germà gran, no m'estendré gaire perquè no vull deixar per a una pròxima setmana, que no se sap mai el que pot passar, adherir-me a l'opinió d'alguns companys columnistes.
A propòsit d'en Canet els volia comentar que, si bé hi ha qui pensa des de postulats nacionalistes que els diputats catalans no han d'estar gaire temps a Madrid perquè si no acaben atordits per la "màgia" capitalina, encara que cregui que no és aquest el seu cas, també estic convençut que "Mírala, mírala", la doble estança legislativa a Madrid no ha pogut sinó deixar, com a mínim, en aquest activista per la independència (ho dic perquè ningú no el pugui acusar de ser també objecte de l'abraçada de l'ós), un pòsit de savoir fer, de saber estar polític i institucional absolutament allunyat d'aquell famós "cordó sanitari" (cal no oblidar que la principal característica del feixisme és el pensament únic) que es va implantar a Catalunya. Vull dir que, pel que se'l pot llegir, encara que a províncies ho hagi d'explicar té molt clar que no s'han de confondre "las churras con las merinas", la política de partit amb la vida social (a mi, unionista ibèric confés, particularment i públicament ja m'ho havia demostrat), la representativa i institucional i, per tant, assistirà al sopar presidit pels Prínceps al qual ha estat invitat. Visca!
Quant a l'adhesió, es tracta de donar suport a, des de comarques, les denúncies que, els uns implícitament i els altres de manera concreta i específica han fet Jordi Bohigas, Borja Vilallonga i Jordi Vilamitjana amb els seus articles d'ahir al DdG a propòsit del que ells consideren, i un servidor també, un imperdonable oblit per part de les autoritats gironines ("Hola los del PPCAT: ¿Hay alguien ahí?") de tots aquells gironins anònims, permetin-me aquesta incorrecció política d'emprar un sol genèric, que ara fa 200 anys "donaren la vida per la ciutat".
És aquesta la memòria històrica de la qual fan gala alguns del nostres polítics governants? Se'n recorden, de la guerra de Successió del 1714, de la divisió, i s'han oblidat de la guerra del Francès de 1809, de la unitat? Què els passa? No serveix als seus interessos partidistes recordar que potser cent anys després de l'enfrontament el país si no havia oblidat la lluita caïnita, sí que, pel cap baix, tenia clar que més enllà hi havia un enemic comú? De totes maneres, a Figueres (Què deu estar passant?) sí que se celebraran les gestes.