GIRONA | MARC ROVIRA
Un contundent i sever cop de pal de l'Audiència de Girona al Jutjat d'Instrucció número 4 de Santa Coloma de Farners ha possibilitat la sortida en llibertat de quatre ciutadans romanesos detinguts pels Mossos d'Esquadra després d'una llarga investigació que va portar a relacionar-los amb una onada de robatoris comesos en establiments comercials i empreses de les comarques gironines. La que es va vendre com una exitosa actuació de la unitat d'investigació de la policia catalana ha quedat en poc més que foc d'encenalls per culpa d'una mala motivació de la resolució que autoritzava els agents a punxar els telèfons mòbils dels sospitosos. Almenys així ho considera la secció tercera de l'Audiència en resoldre el recurs d'apel·lació que va presentar el lletrat defensor dels encausats tan bon punt com aquests van trepitjar la presó per ordre del jutjat de Santa Coloma. L'Audiència no només mana la seva posada en llibertat sinó que, seguint la doctrina del Tribunal Suprem, declara nul·les totes les proves derivades de les controvertides escoltes.
Perfumeries, estancs i òptiques eren els objectius preferits de la banda de lladres que els Mossos van donar per desarticulada a primers del mes de setembre passat. Segons que va informar la policia, el grup estava especialitzat en el mètode del butron (un expeditiu sistema que permet entrar a l'objectiu triat després de rebentar una paret o fer un forat al sostre) i havia actuat, com a mínim, a Llorà, Anglès, Llagostera, Cassà de la Selva, Palafrugell, Sant Hilari Sacalm, Salt i Amer. Un robatori amb força en una joieria de Maçanet de la Selva havia posat la policia rere la seva pista.
Amb la investigació policial ja avançada el jutjat va autoritzar una entrada i escorcoll en un pis de Girona (a tocar la carretera Barcelona prop de la zona Hipercor) i allà van quedar detinguts mitja dotzena de presumptes membres del clan. Alguns van acabar entre reixes a l'espera que la instrucció aportés més dades sobre el cas.
L'advocat defensor, Mario Rueda, va presentar recurs d'apel·lació a l'Audiència al·legant que els indicis que permetien relacionar el grup amb els robatoris partien d'unes punxades telefòniques de dubtosa legalitat. L'Audiència no ha trigat a resoldre a favor seu i a argumentar que la interlocutòria del jutjat que autoritzava les punxades està mancada de motivació perquè ni tan sols concreta els noms de les persones que feien servir els telèfons ni dóna detalls de les persones amb qui parlaven ni amb quina finalitat ho feien.
Acaba l'Audiència donant un toc d'atenció al jutjat apuntant que "és decebedor i preocupant perquè (...) porta a la revocació de sentències i la impunitat de delictes molt greus".