fent història amb la història

CARLES PÀRAMO Una de les preocupacions i ocupacions que qualsevol governant ha de tenir és la de crear una administració que de veritat serveixi el poble, àgil, eficaç, eficient i transparent. Amb aquesta premissa, els governs de CiU han creat un seguit d'organismes autònoms que no buscaven altra finalitat.
Rosersa, Port de Roses, Proder (piscina) i la Fundació Història Natura tenen, totes, la mateixa finalitat i les mateixes característiques. Si bé les tres primeres, per la seva personalitat jurídica, es regeixen per les prescripcions del dret mercantil, la Fundació es regula per la llei catalana de fundacions. Totes presenten un balanç més que satisfactori segons els objectius fixats. Rosersa, fins l'any passat, amb beneficis, Port de Roses que ja dóna beneficis i que administra un patrimoni que es pot xifrar en milions d'euros, més de cent amarradors, i Proder, que només en la construcció de la piscina, va permetre l'estalvi de mig milió d'euros per l'estalvi del 16% de l'IVA. A més de la finalitat, com he dit, de prestar serveis a l'Ajuntament a preu de cost, aquestes empreses han mantingut una sèrie important de llocs de treball de règim laboral diferent del funcionariat, més flexible en horaris i jornada. Les plantilles han estat pagades d'acord amb els convenis i tots el treballadors, fins fa poc, han gaudit de la seguretat en el lloc de treball, sense que això signifiqués manca de disciplina i/o d'exigència. Les societats municipals de serveis no és cap invent nostre, la majoria dels ajuntament del nostre nivell en fan servir. Recentment,Girona va crear la seva fundació per a l'Auditori i Centre de Congressos.
La liquidació de la Fundació Història i Natura no és una bona notícia i no puc per més que expressar la meva tristesa alhora que denunciar el pèssim favor que es fa al bon govern de Roses. Igual que en les altres entitats, el nou govern es va fer càrrec d'una entitat que comptava amb una plantilla ajustada quant a quantitat i salaris però motivada al màxim, rigorosa quant a despesa de manteniment i amb una gran agilitat pel que fa a la gestió del dia a dia. Aquestes característiques cal valorar-les encara més si tenim en compte el poc temps que feia que estava en funcionament i les ordres d'austeritat que administrava. La imaginació per a la realització d'esdeveniments hi era tota, però la bona administració dels recursos públics ens feren ser prudents. Les altres característiques bàsiques eren la de transparència, quant al procediment, i la participació ciutadana, quant a la gestió. Qui més ha predicat aquestes dues virtuts, quan té el poder, les elimina. Quant a participació, el Patronat, a part d'estar integrat pels representants "institucionals", l'integraven persones de gran qualitat humana, lligats a Roses i al món cultural i amb capacitats més que sobrades per aconseguir aportacions que la llei preveu per a les fundacions. Pel que fa a la transparència, estava sotmesa a la fiscalització dels òrgans jurídics i econòmics de l'Ajuntament i als que la llei de fundacions determina. Res impedia que les administracions superiors continuessin fent les aportacions previstes en els programes de subvencions destinades a la salvaguarda del patrimoni cultural. Per què s'opta per liquidar la Fundació i, per contra, mantenir les altres societats? Potser sigui perquè a la Fundació no hi havia el càrrec de "conseller delegat", amb nòmina, o perquè les persones de la Fundació que es volien substituir ocupaven places laborals quan es volen de funcionari municipal o, també podria ser, perquè en ser la recuperació de la Ciutadella una part de l'obra de govern amb molta càrrega de sentimental, els calia per fer una demostració de poder. S'intueix tot però no es pot demostrar res, el temps ho dirà.