I si hi posessis, toni soler, algun imam dels que prediquen la violència?

JOSEP LÓPEZ DE LERMA ASóc un cristià amb moltes minusvalideses, com va dir de sí mateix en Felipe González fa un grapat d'anys, però a fi de comptes una persona formada en el cristianisme, com ell, que, a més a més, creu en la influència dels Evangelis en la part doctrinal de la nostra Constitució i de bona part del nostre Estatut. Que creu, per coneixement i no pas per acte de fe, en el paper efectiu del cristianisme en la construcció històrica d'Europa i que creu que el no confessionalisme de l'Estat és perfectament convivencial respecte de les arrels cristianes d'Espanya o de Catalunya, com fa pocs dies ha reiterat el president Nicolas Paul Stèfhane Sarkosy en relació a la laica França en la recerca, ves per on!, de la seva identitat col·lectiva que passa, diu el president, per recuperar la petjada cristiana. Que creu, per tant, que fins i tot des de l'abstencionisme religiós es pot acceptar, raonadament i sense cap mena d'innecessària flagel·lació intel·lectual, que el cristianisme es troba present en la genètica del nostre país i de tota Europa. I que creu, crec, que remar en direcció contrària no és altra cosa que un esforç que només pot portar a la melangia des de la negació de l'evidència.
Fa temps que milito a la franja en la qual l'eminent doctor Santiago Dexeus es va autoincloure, decebut com estava pel comportament de l'Ajuntament de Barcelona respecte d'una iniciativa seva pionera en el món, com tantes d'altres en la trajectòria del brillant ginecòleg: "A certa edat i disposant d'acreditat currículum, un es pot permetre el luxe de parlar de tal manera que se l'entengui!". I així ho faré jo avui per dir el següent sobre el programa "Polònia", deixant acceptat que si no vas a gra, sovint no et fas entendre.
Si la paròdia forma part de la vida intel·ligent del planeta Terra, el programa que produeix i dirigeix en Toni Soler constitueix el míssil més potent que contra la democràcia s'ha creat mai. Maltractar el president de Catalunya, setmana darrere setmana, i fer de la política del país un circ de pallassos no ajuda gens ni mica al necessari enfortiment del cordó umbilical que ha d'existir entre la societat plural i la seva plural representació parlamentària i/o de govern. Cada vegada que hom riu amb les gracietes d'en Soler, estic segur que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya incrementa el percentatge de desafectes de la política, que ara mateix és el 80,30% dels ciutadans catalans. No val a dir allò que Polònia és el mirall de la realitat; no, de cap manera. El programa d'en Soler és una xacra consentida per la falta de fermesa dels governants i de l'oposició als primers, que no s'adonen que les paletades de merda a tots emmerden. I en Soler, que sap de febleses, les aprofita en benefici propi usant un mitjà que entre tots paguem. Això, a casa meva, li diem un caragirat per aprofitat. Dit sigui amb el respecte que em mereix "Polònia"; és a dir, cap ni un.
Aquest programa, a més a més, sabent-se intocable per l'alt grau d'audiència que té, cosa que evidencia que el país té més babaus que cargols, lidera això que s'anomena erròniament laïcisme: la creuada contra l'Església de Roma. Sap, en Soler, que ell és més poderós que tots els cardenals, bisbes i clergues junts, el quals no s'han adonat, encara, que la imatge és l'argument. Per això tracta Benet XIV de la mateixa manera que ho fa amb el president José Montilla: amb malaltís menyspreu, ignorant que no s'arriba ni a Papa ni al President de Catalunya per caure graciós a un grupet d'experts en idiotisme, com fou el cas del fitxatge d'en Soler, sinó per formació, per convicció, pel principis, per ideals, per coratge i per esperit de servei en allò en què creus, per esmentar denominadors comuns en trajectòries i camins a recórrer ben diferents un de l'altre.
Disculpin el llenguatge: ¿En Soler tindrà algun dia els pebrots de fotre's en públic d'un imam d'aquells que prediquen la violència en nom de Déu Totpoderós? ¿D'aquells que neguen a les dones el dret a l'educació, les lapiden quan són acusades d'adulteri, persegueixen els homosexuals, adoctrinen contra els valors de tota democràcia, i venen el Cel a tots aquells que maten mal llegint Mahoma? L'escarnirà, a TV3, i aquesta ho permetrà? El ridiculitzarà? No, segur que no. Ell sap, i els directius i etcètera de TV3 saben, que ni el president Montilla ni Benet XVI, ni per suposat cap polític català del signe que sigui els enviarà ningú per, en nom d'Al·là, portar-los cap a un altre món. Que fàcil és fer paròdia fins arribar a l'insult col·lectiu quan saps que l'altri és una bona persona, oi Toni? Ah, no és res personal; avui tracto sobre la llibertat de pensament i d'expressió, per si no havia quedat clar. Sobre la meva llibertat d'opinió respecte de la seva. En desiguals igualtats de condicions, ell en una televisió pagada per mi, entre d'altres, i jo en un modest diari que porta el nom d'una capital de província i que a més maltractat és pels pressupostos públics, però és que jo prefereixo un Papa, que en nom d'un concreta religió, dóna la mà per entendre'ns des del respecte a diferència d'un imam d'aquests que adoctrinen en la brutalitat. Serà per això que no disposo d'espai propi a TV3?