GIRONA | LAURA FANALS
Les esmenes que CiU i PP han presentat als pressupostos de la Generalitat van, majoritàriament, en un mateix sentit: corregir el "desequilibri territorial" que, a parer seu, perjudica les comarques gironines en favor de Barcelona. Els dos partits de l'oposició al Parlament lamenten que Girona rebi aproximadament un 40% menys d'inversió que en anys anteriors, i per això han presentat esmenes per intentar pal·liar aquesta situació.
Les esmenes de CiU pretenen aconseguir 62 milions d'euros més per a les comarques gironines, després que la federació hagi denunciat que els pressupostos del tripartit destinen 38.134 euros menys a Girona dels que va rebre el 2003. El principal partit de l'oposició també lamenta que el descens de les inversions hagi estat especialment acusat en algunes comarques, com ara la Garrotxa, on s'han reduït un 73,29%, i el Baix Empordà, amb un 55,19% menys.
Així doncs, algunes de les seves principals esmenes són per a la rehabilitació del castell de Calonge i el Museu de les Gavarres (2.789.737 euros), la construcció d'un nou jutjat al Pla de l'Estany (2 milions), una aportació per al Teatre de Lloret (1,5 milions), la construcció d'una secció d'educació secundària (SES) a Besalú (1,8 milions) , l'ampliació de l'escola Joan XXIII d'Olot (1,5 milions), el desdoblament de la carretera C-66 entre Besalú i Banyoles (un milió) i una partida per construir la variant est de Ripoll (un milió).
Des del PP s'han presentat 102 esmenes per a les comarques gironines. El seu diputat, Enric Millo, considera que si el Govern no s'avé a parlar-ne i consensuar-les "demostrarà definitivament a tots els gironins i les gironines la poca sensibilitat" cap a la demarcació. A més, considera que les seves esmenes serviran per ajudar els gironins a sortir de la crisi econòmica i contribuiran a "equilibrar" un pressupost que, a parer seu, està massa centrat en Barcelona.
Les principals esmenes recullen, entre d'altres, més recursos per al servei de transport escolar de diferents comarques, un increment dels Mossos d'Esquadra (construint noves comissaries i destinant més agents a tot el territori) i la construcció de noves escoles i centres de salut.
