prepolítica

VÍCTOR SÁNCHEZ Estic impacient per saber com serà el programa de Ciutadans. Espero que ens trauran de la predemocràcia i defensaran el concepte de Ciutadà nascut de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat... Separació efectiva de l'església i de l'estat: Escola laica, pública i gratuïta..., reforma de la Constitució: visca la III República! Ens cal un partit així, que parli clar i ens proposi objectius assolibles, referèndums útils.
El referèndum de les independències locals és una altra cortina de fum. Els qui van convocar l'altre, el del tren, tenen raó quan diuen que aquell cop l'ajuntament no el va acceptar i ara sí que dóna suport al nou. Però la contradicció existiria si parléssim de política, no és el cas, són referèndums de pre-política. El del tren no tenia sentit perquè ja estava tot dat i beneït (una altra cosa és que ara la crisi preeconòmica i preimmobiliària els hagi aixafat la guitarra). El de l'autodeterminació té menys sentit encara, n'hi ha ben bé prou que us llegiu els articles 2, 8, 56 i 62, de la Constitució per comprovar-ho: "pátria, indisoluble, ejército, rey". Aquests articles en una nació de ciutadans haurien de ser el mínim comú denominador a canviar, la intersecció dels qui volen un canvi real. Però no, la cultura del no abstracte torna a imposar-se, la independència de Figueres! I amb sort la dels antics comtals de Besalú, Osona, i del vescomtat de Rocabertí, perquè a Roses segur que guanya el no: són gent del rei i tiren bombes i bales, diu la cançó de remar (és clar que la van fer els de l'Escala). Total, que som allà mateix, NO a la MAT i passa la MAT, NO al TAV i passa el TAV, NO a l'estació i fan l'estació, NO a la LEC i en Maragall fa el que vol, ni més ni menys. NO a la C-31 i fan la C-31. Però quan aprendrem a fer política! És a dir: feu el TAV però rebaixeu el preu del bitllet, que és un robatori 12 euros el viatge a Barna. Feu la LEC però no el seu títol VIII, sí a l'autonomia dels centres... i de l'avaluació i de les retribucions..... parlem-ne. Política, si us plau, fem política: reforma de la Constitució i negociació del lloc on cal posar els famosos molins de vent, que semblen gegants però són ben bé una altra cosa. Com els quixots de discurs hiperadical en el moviment social, en el sindicat, en la mani, i després donen suport als partits que fan la llei i que, anant bé, també són a la manifestació... això és com la tele escombraria, que no la mira ningú tot i que sempre té la màxima audiència. És tan divertida!