Les associacions de municipis diuen que la llei de vegueries no té el consens necessari

GIRONA | LAURA FANALS/EUROPA PRESS
L'avantprojecte de llei de vegueries continua generant dubtes arreu del territori. Malgrat que aquesta setmana s'ha aprovat a la Comissió de Govern Local de Catalunya -formada per representants de la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM)-, les mateixes associacions que l'han firmada no estan del tot d'acord amb el seu contingut, que s'ha d'aprovar al consell de govern el mes de gener vinent.
Així de clar ho va dir ahir el president de l'FMC, Manuel Bustos, que també és alcalde de Sabadell. Bustos va lamentar la falta de consens existent sobre l'avantprojecte, tot i reconèixer que és necessari. El batlle va assenyalar que un canvi territorial tan important necessita un consens majoritari previ amb el qual de moment no compta, de manera que augura que el Govern tindrà "molta feina".
Pel que fa al seu vot positiu a la comissió, va assegurar que hi va donar suport per "imperatiu de responsabilitat institucional". Així doncs, com a alcalde, Bustos va qualificar d'"error" crear noves administracions, ja que creu que Catalunya necessita eliminar-ne algunes i reordenar-les i, sobretot, definir "la nova arquitectura territorial" amb l'acord d'una majoria.
Bustos deixa clar que no és que vulgui evitar la llei de vegueries. "S'ha de fer, però amb consens", va afirmar, instant les administracions públiques a "fer bé el camí que fins ara no s'ha fet" a falta d'un consens mínim.
Des de l'ACM, el president del seu Fòrum Comarcal, Jordi Xargay, recorda que les qüestions territorials són "molt sensibles" i que per això cal un "ampli debat" per poder arribar a un consens i a acords. En el cas de l'avantprojecte de llei de vegueries, considera que "potser queda molt oberta, amb moltes incògnites", de manera que "caldrà veure si resol tots els problemes de les vegueries".
Xargay, que a la vegada és alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, també opina que la sensibilitat s'ha de demostrar "deixant a tothom ser d'allà on vol ser". I posa com a exemples el cas de la Cerdanya -que s'ha manifestat majoritàriament en contra de l'Alt Pirineu i l'Aran- o l'Anoia, que en principi s'ha d'integrar a la Catalunya Central però on hi ha veus discordants.
Xargay, finalment, es mostra d'acord amb les paraules de Bustos i creu que s'hauria d'haver tingut més en compte l'opinió del territori que, a parer seu, no s'ha escoltat suficientment.