El president de la Cerdanya vol anar a la vegueria Central abans que a l´Alt Pirineu

GIRONA | LAURA FANALS
La Cerdanya continua fent palès el seu desacord amb la nova distribució territorial per vegueries, que inclou el seu territori dins de l'Alt Pirineu i Aran. Per això, el Consell Comarcal ha decidit presentar al·legacions a l'avantprojecte de llei d'organització veguerial -que s'ha d'aprovar el gener vinent- entre les quals es recorda que "econòmicament i socialment, la comarca ha anat establint nous vincles amb la Catlunya Central i amb poblacions com ara Berga, Manresa i Barcelona".
El president del Consell, Esteve Maurell (PSC), assegura que, malgrat ser un tema que no s'ha debatut a fons, alguns alcaldes, inclòs ell mateix, veurien bé integrar-se a la vegueria de la Catalunya Central abans que a l'Alt Pirineu i Aran. Tot i això, ho veu poc factible, perquè les vegueries no faran desaparèixer del tot les províncies, sinó que aquestes continuaran vigents per a les eleccions generals. Per això, també es mostraria satisfet a continuar a la vegueria de Girona, malgrat que la seva opció prioritària continua essent la llei de règim especial, que els permetria dependre només d'ells mateixos. Però vist que el Parlament ja ha rebutjat aquesta llei, i que hauran d'integrar-se en una vegueria o altra, els cerdans prefereixen la Catalunya Central o Girona abans que l'Alt Pirineu, amb qui, repeteixen, no tenen res en comú.
La primera al·legació que fa el Consell Comarcal és una qüestió econòmica. Segons adverteix, la vegueria de l'Alt Pirineu serà la menys poblada de Catalunya, amb 76.000 habitants, de manera que tindrà uns recursos "extremadament limitats". En segon lloc, recorden que el Pirineu ja compta amb diversos òrgans de debat (Consell General de Muntanya, Institut de Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran), que, a parer seu, ja "permeten una intensa relació entre les comarques de muntanya", i que és on s'aborden els problemes comuns. Per tant, consideren que no caldria crear una estructura nova en l'àmbit pirinenc, sinó "potenciar les que ja existeixen".
A més, recorden que la Cerdanya pateix una situació "anòmala" perquè està dividida en dues províncies, Lleida i Girona, la qual cosa provoca "absurditats" en les diferents dependències administratives: per un costat, l'Estat i les diputacions s'organitzen sota el model provincial, mentre que la Generalitat té una estructura diferent però també basada en les províncies. Per això, recorden, fa uns mesos es va presentar una iniciativa legislativa des del Consell per dotar la Cerdanya d'una llei de règim especial, per tal de tenir una major autonomia, però va ser rebutjada pel Parlament el novembre passat.
Finalment, indiquen que la Cerdanya ha establert nous vincles amb la Catalunya Central i poblacions com Berga, Manresa i Barcelona, mentre que s'han mantingut lligams històrics amb el Ripollès, Osona, Girona i Lleida. Així, consideren que "les noves comunicacions incideixen en els moviments de la població d'una forma tan espectacular que porta a replantejar-ne el moviment territorial". Per això, afegeixen, "la Cerdanya vol fer sentir la seva veu i reclama que el legislador sigui sensible a la realitat que, en el segle XXI, dibuixen les comunicacions actuals".