DÍDAC MORENO
La moció de censura de Vilafant continua generant polèmica i, en els darrers dies, l'atenció se centra en l'estira-i-arronsa que es viu a CiU per valorar si cal estudiar amb més profunditat la possibilitat de tornar la pilota als socialistes presentant una moció al Consell Comarcal contra Consol Cantenys (PSC). Una resposta que només es podria dur a terme si es comptés amb el suport d'un altre partit polític amb representació a l'ens comarcal.
Una vegada més, la classe política se segueix autoimmolant, fent números perquè la societat els acabi de perdre la confiança. Si encara no l'han perdut... I és que resulta incomprensible que des d'Unió es vulgui impulsar una moció al Consell en resposta a l'acció de Vilafant. Sigui i o no sigui justificable la moció contra l'exalcaldessa Pepi Comalada (CiU), queda clar que s'ha utilitzat una eina democràtica. Els regidors que han fet batllessa Cantenys tenen els seus motius i els han explicat. Es poden compartir o no. Però existeix un raonament. En canvi, com es justificaria la moció de censura al Consell Comarcal de l'Alt Empordà? Simplement no n'hi ha. Perdó, simplement es presentaria com a resposta a una altra moció. Aquest moviment es podria entendre en nens i nenes però no en persones adultes que en teoria haurien de representar els milers de ciutadans que els han votat. No es pot presentar una moció de censura per una rebequeria infantil. No és lícit, ni lògic ni justificable.
En un any i mig els vilafantencs ja s'encarregaran de jutjar si la moció era necessària o si, en cap cas, estava justificada. Mentrestant, seria bo que el Consell Comarcal continués treballant per als altempordanesos, que prou feina hi ha. Deixin les rebequeries per als seus fills o els seus néts. Fa anys que els polítics ja haurien d'haver endreçat aquestes enrabiades al calaix. D'això, se'n diu madurar. Sort que encara hi ha algunes excepcions com la d'algun representant de CiU que, en un atac de sinceritat que l'honora, s'oposa a la possibilitat de presentar una moció contra Cantenys i, simplement, argumenta que els pactes hi són per respectar-los. Un acord que CiU i el PSC van signar a principis de mandat i que es basava a compartir la presidència de l'ens. Alguns sembla que ja ho han oblidat.