Una veïna de Sant Andreu Salou denuncia assetjament immobiliari

GIRONA | PILI TURON Una veïna de Sant Andreu Salou -al Gironès- afirma que és víctima d'assetjament immobiliari des de fa dos anys i dimarts es va manifestar quatre hores davant els jutjats de Girona en protesta per una sentència de desnonament que, si no prospera el seu recurs, la deixarà al carrer el 13 de gener.

La història va començar el maig de 2007, quan la dona va llogar un habitatge que comparteix amb la seva filla. La propietat, coneguda com a Can Fusté, es completa amb una explotació agrària que és a càrrec d'un masover amb qui també manté una relació conflictiva. La dona acusa la propietària d'incomplir compromisos adquirits amb la firma del contracte de lloguer -d'1 any prorrogable a 5-, pel qual la va demandar i se celebrarà un judici el 13 de març de 2010.

Les raons de la inquilina

A l'hora d'argumentar que la casa no reuneix les condicions mínimes per viure-hi, la inquilina denuncia que no té cèdula d'habitabilitat, se subministra d'un pou contaminat i disposa d'una potència elèctrica insuficient.

Sobre la primera qüestió, l'abril de 2008 la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat va certificar que no li constava cap petició de cèdula d'habitabilitat per a aquella adreça des de 1989 -quan van informatitzar la seva base de dades-; també explicaven a la demandant que el contracte de lloguer es va signar abans de l'entrada en vigor de la llei del dret a l'habitatge, pel qual les competències de control pertoquen a l'Ajuntament -al qual van traslladar la denúncia. Respecte a l'aigua, l'Institut Nacional de Toxicologia va analitzar dues mostres que agents del Seprona -servei de la Guàrdia Civil- van prendre de l'aixeta de la cuina i d'un dipòsit d'emmagatzament. Els resultats van mostrar contaminació en tots dos casos, apuntant que tant podia venir d'?"aigües residuals domèstiques com d'una aplicació de fems al terreny" -segons les conclusions d'un informe del juny de 2008, remès a la Fiscalia de Medi Ambient. El setembre d'aquell mateix any, l'Agència Catalana de l'Aigua va posar de manifest que "la granja s'abasta de dos pous que no disposen de la preceptiva i prèvia concessió de l'ACA, ni tampoc de comptadors per mesurar l'aigua captada"; així com també que "l'aigua residual dels habitacles va a parar a una fossa sèptica" que quan és plena es "barreja amb els lixiviats de la fossa del femer, per al posterior abonament dels camps". El director de l'Àrea d'Ordenació del Domini Públic Hidràulic tancava l'informe reclamant a la propietat que deixés d'abocar les aigües residuals i regularitzés les captacions.

Finalment, la llogatera reclama que s'augmenti la potència elèctrica de l'habitatge, ja que no pot bombar l'aigua del pou amb prou força o connectar radiadors suficients per escalfar tota la casa.

La llogatera explica que amb la signatura del contracte també van tancar un pacte verbal, segons el qual ella assumia reparacions a la casa i la propietària en garantia els serveis mínims d'habitabilitat, començant per la instal·lació elèctrica. Després d'invertir 5.000 euros en diverses reformes, va decidir parar i detallar tant la seva inversió com el contingut de l'acord en un escrit que la propietària va signar. Aquest document va ser clau perquè el 14 de novembre de 2008 el Jutjat de Primera Instància 4 de Girona desestimés la petició de la propietària per resoldre el contracte de lloguer, al·legant impagament.

Aquest argument sí que va prosperar fa pocs dies, el 2 de desembre, quan es va celebrar un segon judici per desnonament que va donar la raó a la titular de la casa i que s'ha de fer efectiu el 13 de gener.

Per considerar injust el procés i sentir-se mal aconsellada legalment, la setmana passada la dona va registrar un escrit al Col·legi d'Advocats de Girona al·legant, entre altres qüestions, que ha demanat expedients de consignació judicial per fer els pagaments que li reclamen. Després de conèixer la sentència, va decidir fer l'ingrés mitjançant un gir postal. En opinió de la llogatera, era fonamental presentar el burofax amb què el març de 2009 demanava a la propietària les factures de la llum i les escombraries; però la seva representant legal no ho va fer. Per això, demana que s'anul·li aquest judici i se'n celebri un de nou.

A tot això, s'hi sumen denúncies contra el masover de la finca per destorbar el seu descans mantenint el tractor o un compressor d'aire engegat a primera hora del matí o una ràdio engegada a tot volum davant la seva porta o d'atacar els seus gats.

Problemes de salut

L'estrès provocat per aquesta situació ha agreujat la fibromiàlgia diagnosticada a la llogatera des de 2003 i, segons assegura, els problemes de salut que ha patit al llarg d'aquest temps li han fet perdre la feina.

Una psiquiatra de la Xarxa de Salut Mental de l'Institut d'Assistència Sanitària de Girona va certificar el 15 de desembre el recorregut de la pacient per aquest servei, explicant que hi va arribar el setembre de 2008 derivada pel Centre d'Atenció Primària de Caldes de Malavella amb un quadre de depressió i ansietat per una "presumpta situació d'assetjament immobiliari". La mateixa especialista conclou que, després d'un període més estable, ara "pateix una nova agudització" que relaciona "amb la persistència del problema".