ara fa cent anys

JOSEP MARIA BERNILS En iniciar-se aquest any del 1910, ara fa un segle, es va reelegir Joan Carbona i Molins com a alcalde, amb tretze vots a favor i un en blanc. Desenvolupava aquest càrrec des de l'1 de juliol de l'any anterior i en va ser fins al 31 de desembre del 1911. Cal recordar que Carbona era advocat i fiscal, residia a la casa de la Rambla cantonada al de Sant Pere i era considerat un professor d'ironia pels acudits plens de gràcia i enginy. Va morir en el 1958, quan faltaven pocs dies per complir els cent anys. Un dels primers actes municipals acordats per l'ajuntament fou l'assistència al castell on es va celebrar el centenari de la mort del general Álvarez de Castro, i es va col·locar una làpida en el calabós on havia mort, a la vegada que se celebrava una missa a la plaça d'armes. El Capità General de Catalunya, general Weyler, va agrair la presència de l'Ajuntament de Figueres en els actes. Posteriorment, va demanar a la corporació municipal un tros de terreny en el cementiri per inhumar els soldats que morissin a la fortalesa, cessió que també va regraciar. Fou un any en què es va crear la Secció de Senyoretes de la Creu Roja de Figueres, va funcionar per primera vegada a la ciutat la connexió de la línia telegràfica internacional, es va inaugurar una policlínica de gine-tocologia, al col·legi de Sant Vicenç de Paül es va obrir un dormitori per a nenes orfes que incrementava l'activitat benèfica que feia aquesta escola i a l'Asil Vilallonga es va instal·lar l'Agrupació de Joves de l'Apostolat Cristià Figuerenc. Aquest any hi ha un important fet industrial. Lluís Fita i Salvatella (1889-1965) va fabricar el primer motor d'explosió a benzina per a regatge que valia 600 pessetes. Amb aquesta modalitat va ampliar la seva activitat d'indústria metal·lúrgica muntada pel seu avi l'any 1832  al carrer de Sant Joan Baptista i que havia traslladat a una nova fàbrica a la carretera de Roses amb la denominació d'Indústries Fita SA. A més de foneria va fabricar motors d'explosió, maquinària agrícola, nòries, estris, estufes, etc. Tenia la foneria al final de l'avinguda Vilallonga. El 1922 va obrir els tallers als carrers Méndez Núñez i Sant Llàtzer. Va arribar a ser una de les més importants d'Espanya. Va perdurar fins al 1993, any en què va cessar l'activitat.
En matèria escolar l'ajuntament va prendre un acord davant la situació dels col·legis públics que estaven dispersos i en pèssimes condicions. Es va demanar al Ministeri d'Instrucció Pública la construcció de quatre escoles nacionals, oferint els solars necessaris i la quantitat de 30.000 pessetes. Aquestes gestions foren molt llargues i fins al 1919 no es va incloure en el pressupost extraordinari la quantitat de 50.000 pessetes per a aquesta finalitat. En canvi, a partir d'aquest any les Escoles Públiques s'anomenaren Escoles Nacionals d'ensenyament primari i van passar a ser graduades. Pel que fa a l'institut de Segon Ensenyament, l'ajuntament va poder prescindir de les despeses del seu manteniment, que van anar a càrrec del ministeri d'Instrucció. Una altra demanda municipal fou la petició de propietat de l'edifici de l'Institut. Es va presentar un escrit el Registre de la Propietat per inscriure la meitat de la finca, tal com s'havia acordat l'any 1839, però l'administració va estimar que no procedia el domini. Va caldre iniciar un altra expedient a Madrid que no es va resoldre fins quinze anys més tard. A la vegada es van obrir noves escoles. Una, de particular, amb la finalitat de donar estudis a nenes pobres. En fou la benefactora la senyora Antònia Ra-gu?er, vídua del metge Moner, la qual va obrir una escola gratuïta per a noies al carrer dels Tints, enterament a càrrec d'aquesta benefactora. A la vegada, l'1 de maig el bisbe de Girona Dr. Pol va inaugurar el Col·legi Hispano Francés de la Immaculada Concepció, més conegut per la Salle i el 5 d'octubre s'iniciaven les classes del primer curs amb cinquanta alumnes. Les classes es donaven en francès. Un dels alumnes seria Salvador Dalí.
Una activitat també destacada en aquest any fou el primer Campionat Ciclista de l'Empordà celebrat a Figueres. El recorregut eren dues voltes a l'itinerari Figueres, Pont del Príncep, Vilamorell, Borrassà, Vilafant i Figueres. La carrera es va repetir tres anys més.
Per les fires es va celebrar un partit de futbol, el segon de la seva història. S'havia creat un altre equip, el Club Figueres Sport o Football Figueres, que jugava en un camp del barri actual del Poble Nou. Un altre partit es va jugar al camp dels Enginyers, entre el Club de Futbol Barcelona, campió d'Espanya, contra l'Sporting Club Nimes, amb el resultat favorable als barcelonins de 4 a 0. L'ajuntament  va concedir a la comissió de festes per a aquests actes una subvenció de 800 pessetes, però el dèficit fou de més de 5.000. A partir d'aquell moment aquest esport es va consolidar i tot el jovent jugava a futbol. Els carrers i places es convertiren en camps improvisats de joc. Les pilotes eren fetes per ells mateixos, amb draps lligats amb un cordill. El nois de cases riques ho feien amb pilotes que confeccionava un baster de la pujada del Castell. Un nou esport també prenia forma; era l'atletisme, amb una cursa a peu de resistència sobre tres quilòmetres i una altra de velocitat de 200 al passeig Nou.
També va ser un any de gran activitat teatral. L'acte més artístic i extraordinari fou per Fires amb l'escenificació del poema de mossèn Cinto VerdaguerCanigó,  adaptat per Josep Carner, en el marc de la plaça de braus. Un grup de figuerencs van prendre la iniciativa i pel seu compte van organitzar la presentació. Hi va participar l'orquestra i el cos de ball del Gran Teatre del Liceu i els actors del Teatre Català. Per refer els decorats els escenògrafs es traslladaren expressament a Sant Martí del Canigó.