RAMON IGLESIAS
dissabte Menja i calla
Avui s´ha pogut veure Pedrojota Ramírez dinant a la Roca Petita de Riudellots. Un dels directors de diaris més influents i agressius de Madrid, que des de fa anys abandera la campanya anticatalana més agressiva, injusta i basada en massa falsedats, passa el cap de setmana a les comarques de Girona, qui sap si col·leccionant sis estrelles Michelin. Ramírez, acompanyat de la seva família i dels parents d´un altre personatge destacat de l´anomenada caverna mediàtica, no deu haver gaires massa problemes per entendre el llenguatge universal de la gastronomia. Segons sembla, els restaurants de Girona valen l´esforç de traslladar-se a un lloc hostil on es persegueix el castellà i els castellans. És la màxima aquella de menja i calla.
diumenge Carn de cacera
Tots els restaurants de les comarques de Girona que serveixen plats de cacera, ho fan cuinant carn d´altres indrets de l´Estat o d´Europa, tot i que els caçadors gironins produeixen anualment 300.0000 quilos de carn (només de senglar). Els caçadors porten mesos intentant trobar una empresa que s´encarregui de comercialitzar-la i de fer la traçabilitat. No ho aconsegueixen i actualment només hi ha un escorxador, a Ribes, que s´encarrega de fer les peces. La majoria dels milers de quilos els consumeixen les famílies i cercles d´amistats dels caçadors.
dilluns Delatar festes
La federació de locals d'oci nocturn ha enviat avui a a la Conselleria d'Interior una llista en què delata els pavellons, casals, naus, centres cívics, poliesportius... que acolliran festes de Cap d'Any multitudinàries. La finalitat és que la Generalitat faci complir amb rigor la normativa, sobretot la que des d'aquest any impedeix reclams com barra lliure o dos copes per una.
Fins ara aquesta associació, la Fecasarm, ha rastrejat -sobretot a través d´Internet- 15 espais a les comarques de Girona que anuncien festes de Cap d'Any multitudinàries. El secretari general d'aquesta organització de bars i discoteques ha demanat que els reclamin les mateixes garanties que exigeixen la resta de l´any als locals nocturns
dimarts la menjadora s´aprima
S´han confirmat les pitjors previsions i càlculs. La Diputació de Girona, una de les principals menjadores dels ajuntaments, tindrà el 2010 uns 30 milions d'euros menys per gastar. El ple d´avui ha votat per unanimitat els comptes per a l´any vinent que converteixen la fins ara opulenta menjadora en una Sopa institucional. Tampoc ens enganyarem, de fet ja porta anys essent una mena de Sopa per a a determinats polítics. Una sopa amb galets farcits de fetge d´ànec, però en definitiva un centre d´acollida polític.
dimecres optimisme al pp
Enric Millo és un tipus optimista. Ho era quan manava a Unió i ho continua essent ara que mana al PP de Girona. El polític popular ha anunciat que el 2010 el seu partit doblarà els resultats a les comarques de Girona. Dit d´una altra manera: passaran de tenir un diputat a tenir-ne dos al Parlament de Catalunya.
En temps de crisi, mala llet, desafecció política... el món és dels optimistes.
dijous el míssil arcadi
És curiós que precisament ara hagi emergit l´Arcadi Calzada per llançar míssils i dubtes contra el procés de fusió de Caixa Girona. Els presidents d´honor són, com el seu nom indica, d´honor. D´ells se sol esperar que passegin galons, canes i bones paraules. Però qui esperés això de Calzada, s´equivocava. Sobretot quan -ho desconec- dubto que aquest càrrec honorífic perduri més enllà de la fusió. El galerista olotí «va tenir molts anys per situar aquesta caixa en una posició de força», m´explica algú de l´actual Caixa Girona, que considera aquestes declaracions del president honorífic «molt poc honorables per part d´algú que hauria de refugiar-se en el silenci».
divendres pagar
Ahir, l´Ajuntament de Calonge va fer transferències per valor de mig milió d´euros. Aquest consistori ha anunciat solemnement que ha pagat tot el que devia del 2009 i que està a zero.
Això és notícia perquè, segurament, és l´únic consistori de Catalunya que ha pagat tots els deutes de 2009 als seus proveïdors. Fa uns mesos, per ajudar les empreses locals a afrontar la crisi, va decidir pagar a 30 dies les factures, quan algunes administracions poden trigar-ne dos, tres i fins i tot sis mesos.
Si Calonge pot fer-ho, què impedeix a la resta seguir les mateixes passes?
