GIRONA | ANNA TARRÉS
Els ramaders espanyols que han vist morir bona part o la totalitat dels seus ramats després que aquests haguessin estat vacunats contra la llengua blava s'han cansat d'esperar les indemnitzacions que el Govern central i els autonòmics de cada regió van prometre. Com a resposta, el sector s'ha unit a través de la creació d'una xarxa estatal amb l'objectiu de reunir tota la documentació necessària per tal de poder presentar una querella conjunta a l'Audiència Nacional de Madrid contra el Ministeri d'Agricultura, Medi Rural i Marí.
Aquesta xarxa, creada a mitjans d'agost sota el nom de Red Nacional de Defensa Ramadera de España (amb seu a Madrid), té l'objectiu de vetllar pel sector davant el buit de defensa jurídica administrativa amb qupe es troben els ramaders. Fins ara, els ramaders afectats han presentat a títol individual una denúncia al Govern autonòmic corresponent, però el problema de fer-ho d'aquesta manera ha estat que la majoria de ramaders no han cobrat res. Amb aquesta unió, del que es tracta és d'acumular com més denúncies millor per tal de tramitar una demanda conjunta a l'Audiència Nacional de Madrid.
L'element clau d'aquesta lluita per reclamar el que els pertoca es basa a demostrar que existeix un "nexe causal", tal com va concretar el coordinador nacional de la xarxa a Girona, Antonio Fernández; és a dir, un punt de relació comú a totes les explotacions espanyoles a partir del qual s'han desencadenat efectes diversos. "Allò que tots tenim en comú és que hem vacunat els ramats i que els símptomes han succeït després de vacunar", va afegir Fernández.
El que volen els ramaders és que se'ls indemnitzi pels animals morts i també pel que s'anomena lucre cessant, és a dir, una indemnització per les pèrdues causades a les explotacions.
Entre d'altres elements, Fernández va explicar que durant la campanya de vacunació s'han incomplert dues normatives relacionades amb la llei de sanitat animal i la llei de benestar animal. Pel que fa al primer grup, el coordinador nacional va explicar que la normativa obliga a indemnitzar als propietaris de l'explotació si els seus animals moren després d'haver-los administart una vacuna obligatòria. Respecte a l'incompliment del benestar animal, Fernández va assegurar que els veterinaris no van actuar en favor dels animals, ja que durant les seves visites, tot i veure el mal estat en què estaven les ovelles, "cap d'ells va obligar-me a sacrificar els animals". Segons Fernández, no es van prendre mesures perquè, "si el professional t'obliga a fer-ho, llavors el Govern t'ha d'indemnitzar".
Criteris diferents
Mesos enrere, des del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) es va assegurar que no es podrien donar indemnitzacions fins que no s'arribés a un acord comú amb el ministeri per no fer diferències a l'hora de recompensar les pèrdues. Ara bé, si es fa una mirada general i concreta a cada comunitat autònoma, es pot veure com aquest criteri comú del que es parlava fa un temps ha quedat esvaït. Segons va explicar el coordinador nacional a Salamanca, el Govern autònom ha acceptat pagar a 23 explotacions, essent l'única regió on alguns dels afectats han cobrat algun diner. És curiós, tal com va apuntar Fernández, que a Salamanca no s'ha reconegut mai l'existència de llengua blava. Per tant, els ramaders que han rebut indemnització no ho han fet sota el concepte d'animals morts per aquesta malaltia.
Per altra banda, a Andalusia el Govern ha reconegut com a causa de les morts dels animals la llengua blava, però ha desviat l'atenció responsabilitzant la mala praxis dels veterinaris, va ampliar Fernández. Ell mateix va afegir, però, que tot hi haver-hi pressupostat un milió d'euros per les 300.000 ovelles mortes a la comunitat autònoma del sud d'Espanya, "el Govern no els ha pagat res encara".
