El pessebre vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà) ha arribat enguany a la seva 51a edició convertit ja en tot un clàssic d'aquestes festes nadalenques a les comarques gironines. Més de 300 figurants veïns del poble participen en els trenta quadres que formen aquesta popular escenificació nadalenca en un recorregut d'un quilòmetre i mig que passa pel nucli històric de la població, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, i la petita vall de la Coma. 'Una barriada amb rierol, ponts, bosc i petites masies que recrea un ambient ben bé de pessebre', ha ironitzat el mossèn Agustí Vila, un dels organitzadors del pessebre vivent de Castell d'Aro, nascut el 1959 i, per tant, degà de la modalitat a Catalunya.

Els quadres comencen amb diverses escenes bíbliques de l'Antic Testament (profetes, Moisès a Egipte, etcètera). Tot seguit, hi ha un conjunt d'escenes clàssiques i comunes a molts pessebres vivents d'arreu: l'Anunciació de l'Àngel a Maria, la Visitació a Santa Elisabet, la Casa de Natzaret, el somni de Sant Josep, l'anunci de l'empadronament, la recerca d'una fonda, l'anada a Betlem, l'Anunciata dels pastors, els Reis o la cova del Naixement. Però un dels tocs especials i que donen personalitat pròpia al pessebre vivent de Castell d'Aro és la representació d'unes escenes singulars i sorprenents, basades en la representació d'oficis artesanals i referents als camps i a la pagesia: la masia, el forn de pa, la carbonera, la castanyera, el gran mercat, el treball del vi i de l'oli, el gran molí, pastors, caçadors o la dona que renta.

'El que no hi ha és caganer i tampoc dimonis perquè són personatges més de pastorets que no pas de pessebre vivent', ha recalcat el mossèn Agustí Vila. 'Enguany tenim una escena nova, a la plaça de Santa Maria, i és un diàleg entre l'Àngel i l'estrella per veure qui és el primer a anunciar el naixement de Jesús. Amb un joc de llums s'il·lumina cada personatge quan parla', ha explicat Vila, que ha calculat que el nombre de visitants en les set funcions del pessebre vivent (falten encara les de l'1, 3, 6 i 10 de gener de 2010 a les 19 hores) rondarà les 5.000 a 6.000 persones. 'Les necessitem perquè amb la crisi ens han retirat moltes de les ajudes amb què comptàvem', ha assenyalat el mossèn i organitzador del pessebre vivent.

'Generalment, el visitant és gent de la zona o d'arreu de Catalunya. Per cap d'any és quan hi ha més estrangers que s'allotgen als hotels de Platja d'Aro o Palamós', ha afirmat Vila. Aquest any, el consistori de Castell-Platja d'Aro ha fet una aposta important en la difusió de l'esdeveniment amb la renovació de la seva imatge i amb una campanya de promoció tant a nivell exterior com entre la mateixa població. Així, s'han realitzat anuncis a diverses ràdios i diaris comarcals i s'han editat 12.000 postals sobre la representació. També s'han elaborat nous pòsters i, com a novetat, 7.000 díptics sobre el pessebre vivent en quatre idiomes – català, castellà, anglès i francès – amb la voluntat d'arribar a un públic cada vegada més ampli.

'Vinc cada any. Tinc dos nens de 3 i 5 anys que participen al pessebre i m'agrada portar-los perquè entenguin quin és el sentit del Nadal', ha explicat Maria Heredia, veïna de Madrid. 'Les escenes d'artesania són les que més m'agraden, estan molt aconseguides. També és admirable la predisposició de la gent, la vall i el riu on hi ha algunes escenes són una meravella i també el nucli històric medieval de Castell d'Aro', ha enumerat Heredia, que explica que no hi ha un esdeveniment similar en cap altre lloc de l'Estat. 'Hi ha algun pessebre vivent més reduït en algunes esglésies del centre de Madrid però enlloc tan bonic com aquí, en cap lloc d'Espanya', ha finalitzat la veïna de Madrid.