Un home demana a la Interpol que localitzi a Rússia la seva exdona, que es va endur el fill

GIRONA | E.PADILLA El ciutadà alemany Ralf Schulday viu a Catalunya des dels 19 anys i actualment resideix a Celrà. Treballa de camioner i el 2002 es va casar a Rússia amb l'Svetlana. A Espanya no van registrar el seu matrimoni, però aquí va néixer el 2003 el seu únic fill, Marc-Michael. Un fill al qual Ralf no ha vist des de l'agost de 2008, perquè, després de la seva separació amb Svetlana, la mare se'l va endur a Rússia. I no hi ha manera d'obligar-la a tornar-lo, ja que el cas s'escola dins un buit legal: ningú va pensar a registrar explícitament al conveni de custòdia que el menor no podia sortir de l'Estat espanyol sense permís del pare. I no es tracta d'un cas de sustracció de menors, perquè la mare n'ostenta la custòdia. En canvi, si fos el pare qui s'hagués endut el fill sense permís matern, els fets constituirien un delicte que comportaria penes de dos a quatre anys de presó.

Ralf parla sovint amb el seu fill per telèfon i assegura que el nen, que ara té sis anys, ja gairebé no parla català, però que encara li sap dir "vull viure amb tu". Però aquest pare ja ha constatat que les instàncies judicials no poden fer res per ell. El jutge ha qualificat el comportament de la mare com una falta en la vulneració del règim de visites previst en el conveni de separació de la parella, perquè, al cap i a la fi, ella n'ostenta la custòdia i és lògic que el menor visqui amb ella, encara que sigui a Sant Petersburg. El recurs reclamant que l'afer es tractés per la via penal com a segrest no va arribar enlloc. Un segon recurs, on se suplica que la Interpol localitzi la mare i la citi a declarar en un jutjat gironí, probablement tampoc fructificarà.

La trampa de l'article 225 bis

L'article 225 bis del Codi Penal preveu que el progenitor que, sense causa justificada, sostreu el seu fill menor s'enfronta a penes d'entre dos i quatre anys de presó. Això seria així si hagués estat Ralf qui s'endugués el seu fill sense permís de la mare, però no passa al revés perquè ella en té la custòdia. El cas encara es complica més perquè el Ministeri de Justícia, a qui Schulday va reclamar ajuda, no pot mediar davant la justícia russa, perquè aquest país no va subscriure el Conveni de la Haia sobre els Aspectes Civils de la Substracció Internacional de Menors de 1980. Segons fonts jurídiques, Rússia és refractària a subscriure tractats internacionals de justícia. El menor té nacionalitat alemanya i russa i el seu pare també ha intentat que la justícia germànica prengui cartes en l'assumpte, però com que els fets han tingut lloc fora de territori alemany, s'ha inhibit. El fet que el nen no tingui la nacionalitat espanyola encara complica més les coses.

Es tracta d'una situació en què poden acabar caient fàcilment els matrimonis de nacionalitats diferents. Darrerament, quan es tramita un conveni de règim de visites per als fills de parelles originàries de països diferents s'inclou per defecte que el menor no pot sortir de l'Estat sense el permís dels dos pares o, en el seu defecte, sense el beneplàcit del jutge. Es tracta d'evitar casos com ara aquest. Però en el conveni on es dirimia la custòdia de Marc-Michael no es va incloure la fórmula.

Fonts jurídiques apunten que l'única solució per al cas seria arribar a un acord amistós amb la mare i esperar que el menor tingui dotze anys i pugui triar amb qui desitja viure, ja que amb la llei a la mà un jutge no pot atribuir cap delicte a la dona. El pare, a més, té vetada l'entrada a Rússia, ja que la seva exdona el va denunciar per maltractaments en l'àmbit de la llar i les autoritats russes no concedeixen visats d'entrada a persones amb antecedents.