Tres milions d'euros per tenir una xarxa de 500 desfibril·ladors als municipis de les comarques gironines a principis de 2011. Aquesta és la partida que Dipsalut -òrgan dependent de la Diputació- té reservada per desenvolupar el projecte "Girona Territori cardioprotegit", que instal·larà els aparells per actuar amb més celeritat en casos d'infart i reduir el nombre de víctimes. Cada any, a Catalunya moren unes 3.000 persones per aquest motiu i el 30% dels que pateixen una aturada cardíaca moren abans d'arribar a l'hospital. La intervenció en els primers minuts de l'aturada és vital i es calcula que cada minut es redueix un 10% la possibilitat de supervivència.
Cadascun dels 221 municipis de les comarques gironines tindrà com a mínim un desfibril·lador. La resta es repartiran entre els llocs on es calcula que hi ha més probabilitats que una persona pugui patir una aturada cardíaca com equipaments municipals socials i culturals, poliesportius o casals d'avis. També preveuen que les policies locals, protecció civil, bombers i Mossos d'Esquadra puguin dur aquests aparells en cotxes patrulla o tenir-ne a les comissaries.
En aquesta primera fase, preveuen repartir uns 500 desfibril·ladors per la demarcació. Aquests aparells automàtics són capaços de detectar si cal o no una descàrrega. Així, no cal que les persones que l'utilitzin sigui personal sanitari. L'objectiu és que quan una persona pateix un desmai que pot estar provocat per una aturada, el puguin atendre els primers minuts i no calgui esperar que arribin els equips d'emergència.
El doctor Ramon Brugada va explicar que és vital intervenir en els primers minuts d'una aturada perquè, segons els estudis, quan una persona pateix una aturada durant més de deu minuts és pràcticament impossible salvar-li la vida. De fet, l'estadística indica que cada minut es redueix un 10% la possibilitat de supervivència.
La mort sobtada és aquella que es produeix per causes naturals, de forma inesperada i que va precedida per una pèrdua de consciència del pacient. Brugada va exposar que cada any detecten entre 500 i 600 pacients sensibles de patir una mort sobtada però, en canvi, cada any en moren entre 3.000 i 4.000. "Hem de fer alguna cosa per arribar als 2.500 que falten", va calcular Brugada, qui va exposar que està demostrat que la primera atenció amb desfibril·ladors automàtics fa incrementar les possibilitats de supervivència.
Dipsalut té una partida de 3 milions d'euros reservada per desenvolupar aquest projecte. Segons la previsió, durant el primer trimestre de 2011 ja hi haurà els desfibril·ladors instal·lats als punts públics sensibles de les comarques gironines. Una segona fase preveu oferir-los a establiments de púbica concurrència privats, com cinemes o hotels. En aquest cas, i a diferència dels ajuntaments, seran els propietaris els que assumeixin el cost de l'aparell mentre que Dipsalut s'encarregarà de la formació i el manteniment.
La consellera de Salut, Marina Geli, va explicar que a banda d'instal·lar els desfibril·ladors, també hi haurà un equip d'experts professionals que aniran seguint el seu ús i l'evolució de les dades de mortalitat un cop entrin en funcionament. L'estudi es farà durant els següents deu anys. Geli va detallar que, si queda demostrat que el model gironí de cardioprotecció funciona, es podrà exportar arreu del país.
Estudiar el territori
"És un territori molt complex", va afirmar Marina Geli, qui va posar sobre la taula que a les comarques gironines hi ha tants nuclis rurals com urbans, poblacions disperses i compactes i també una població molt estacional. Són factors que analitzaran durant el primer i el segon trimestre de 2010, per decidir en quins punts situen aquests desfibril·ladors.
