Girona és la sisena província que més ha incrementat en el seu padró entre l'1 de gener de 2008 i l'1 de gener de 2009, segons les dades fetes publiques per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Guadalajara, amb una 3,52%, és la que més creix seguit de Toledo (2,9%), Almeria (2,51%), Lleida (2,23%) Melilla (2,82%) i en sisè lloc Girona, amb un agument del padró del 2,17%.

Durant els últims anys, Girona ha experimentat un alentiment del creixement demogràfic. Per exemple l'increment total del padró l'1 de gener de 2008 respecte al 2007 era del 3,6% i es convertia en la sisena província d'Espanya amb un increment més alt. Per tant, tot i baixar el creixement, la província manté la seva posició en el rànquing. La revisió del padró de 2009 diu que a les comarques de Girona hi conviuen 747.782 persones, 15.918 més que en el 2008.

A Blanes, més de 40.000

Per municipis Blanes és el municipi que amb més població sense ser capital de comarca. En concret, la seva població ha superat per primera vegada els 40.000 habitants per 47 persones, mentre que Lloret de Mar es queda amb els 39.363 veïns. La capital de comarca de la Selva, segons les dades de l'INE a 1 de gener de 2009, hi viuen 11.739 veïns. Per capitals de comarca, Girona, amb 96.188, persones és la zona qe més població concentra de la província. En segon lloc hi trobem Figueres amb 43.330 persones empadronades i Olot, amb 33.524 veïns. A continuació hi ha Banyoles (18.327 persones), Ripoll (11.057 veïns) i tanca la Bisbal, com la capital de comarca més petita, amb 10.385 persones empadronades al municipi. El municipi més petit de les comarques de Girona és Meranges, amb només 93 habitants empadronats.