L'any 2009 que deixem enrere no ha estat un bon any. Cada cop hi ha més persones apuntades a les llistes de l'atur i més empreses tancades o amb ERO temporals. Hi ha famílies amb la parella sense feina i ja, en nombrosos casos, sense subsidi. La construcció continua aturada i quan et passeges pels nostres pobles, cada cop hi ha més botigues tancades. Un poble sense activitat comercial, és un poble sense cor i per tant, sense vida. Les entitats bancàries han estat més pendents de les fusions que d'atendre algun possible inversor. De diners n'hi ha pocs, però si alguna persona o empresari demana un crèdit per comprar un habitatge o assegurar el futur del seu negoci, l'aixeta està tancada a pany i clau. Els bancs i caixes han reduït els seus beneficis, però, continuen ?gua?nyant molts calés. L'IPC ha baixat però el descens de preus costa molt d'apreciar a peu de carrer. Els que notaran aquest descens de l'índex de preus al consum seran els pensionistes i jubilats. De moment, s'han quedat sense paga compensatòria extraordinària i la puja pel 2010 és molt més que minsa. De l'Estatut, millor no parlar-ne. El Tribunal més polititzat dels que es fan i desfan continua "treballant". Segur que buscaran una fórmula per acontentar tothom i el que aconseguiran serà emprenyar molt, tant els d'aquí, com els d'allà.
Després de tanta desgràcia junta suposo que ja s'ha tocat fons. A partir d'aquí ja no podem anar més avall. A partir d'ara, s'ha de treballar per aconseguir la recuperació. En tot cas, encara costarà anys i panys tornar a la normalitat. La sotragada, no ho oblidem, ha estat important. Per tant, només ens queda esperar que el 2010 sigui millor, encara que només sigui una mica. Per demanar que no quedi: espero que els nous pavellons i camps de futbol de Blanes s'acabin, es pugui inaugurar el teatre i el centre sociocultural de Lloret de Mar, millorin les comunicacions entre les dues poblacions costaneres, els temporals portin sorra a la platja de Blanes, hi hagi acord en el calendari escolar però, sobretot, que pugi el nivell escolar dels nostres estudiants. Si tots aquests desitjos es compleixen, el 2010 no pot ser un mal any. En tot cas d'aquí a dotze mesos farem balanç.
