Perseguint el crim amb un microscopi

GIRONA | E.PADILLA
Les pel·lícules i les sèries ens han familiaritzat amb les escenes de crims. Fins i tot, a vegades, si es dóna un delicte a la via pública, podem veure com els agents agafen amb cura, amb les mans enguantades en làtex, elements mínims que fiquen en bosses de plàstic numerades. Són indicis que, un cop analitzats, portaran, si hi ha sort, a la identificació d'un culpable. I si no n'hi ha tanta, potser proposaran una bona pista a seguir. Però cal tècnica i personal qualificat per saber-los llegir. I aquí entra en escena el personal de bata blanca dels Mossos. Químics, biòlegs i d'altres científics poblen els laboratoris centrals dels Mossos a la seu central del cos, l'edifici Egara de Sabadell, joia de la corona recentment inaugurada.
Els efectius de l'Àrea Central de Criminalística analitzen i interpreten les mostres que aporten els agents de les unitats territorials d'investigació que investiguen els crims violents o organitzats, o els equips d'investigació de les àrees bàsiques policials, encarregats de la resta de delictes. Cal tractar i revelar empremtes. Cal extreure l'ADN d'una mostra orgànica. Cal identificar un cadàver o saber si una resta és d'origen humà. Cal esclarir si la droga és, efectivament, droga. Són els policies que persegueixen el crim amb pipetes, reactius químics i microscopis.
Els noms de les unitats a vegades resultes críptics i la seva feina, misteriosa. Dins el laboratori del personal de Lofoscòpia ens trobem un dit humà dins un pot. Mirant-lo i regirant-lo, li cau l'ungla. Pertany a un cadàver que es va trobar en molt mal estat. La mostra es va tractar per aconseguir extreure'n una empremta amb un nom assignat. Els lofòscops són els especialistes en petges i el cianocrilat, el reactiu més emprat per fer-les aparèixer, el seu gran aliat. Després, els agents de Dactiloscòpia les processaran per ingressar-les en l'ingent arxiu d'empremtes dactilars que comparteixen els Mossos, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Policia Foral de Navarra. Entre tots acumulen més de 25 milions de petges.
Els dominis per excel·lència de les bates blanques són els dos grans laboratoris del complex: el laboratori químic i el biològic. En el primer s'analitza droga per constatar que efectivament ho és, quin grau de puresa presenta i els productes emprats per adulterar-la. Aquests tècnics també investi-guen fibres, pintures, explosius o qualsevol altre indici susceptible de ser mirat per un microscopi o tractat amb un reactiu.

Analitzar l'ADN
Els tècnics del laboratori biològic s'encarreguen de processar la delicada matèria que ha causat en els darrers anys una autèntica revolució en la tasca policial: l'ADN. Les restes orgàniques recollides en un escenari criminal serveixen per crear una marca que, sense marge d'error, identificarà el culpable un cop se'l trobi. També és una tècnica inestimable a l'hora d'identificar cossos sense nom. Una de les millors mostres de teixit per extreure ADN és el múscul i, si es pot triar, el múscul dels glutis. La presència del cromosoma Y indicarà si és un home, i l'anàlisi d'alguns gens específics podria indicar la seva pertinença ètnica. Però el gen que aportaria aquesta darrera informació no es comprèn entre les perquisicions policials, ja que no és absolutament fiable i fàcilment podria posar els investigadors sobre una pista falsa. Els retrats robot es continuen fent a la manera tradicional -en base les declaracions de testimonis- i els realitza la unitat de Fotografia i Audiovisuals, encarregada també d'escrutar i tractar els enregistraments de les càmeres de seguretat.
Les respostes gairebé miraculoses que pot aportar una anàlisi d'ADN segons els guionistes televisius són, doncs, una quimera. Rarament es troben cèl·lules vàlides per a l'anàlisi sota les ungles d'una víctima, per exemple. Des del 2007, els Mossos i totes les policies de l'Estat estan obligades per llei a recollir una mostra d'ADN de qualsevol sospitós d'haver comès un crim violent. Els mossos en guarden cap a 23.000. És un banc de dades valuosíssim per provar, per exemple, una reincidència criminal. La mostra és d'epiteli bucal, es recull amb un bastonet de cotó que es passa per dins la boca del sospitós i, un cop tractada, es guarda l'informe resultant i també la mostra orgànica, congelada a 8oº sota zero. Gràcies a aquesta tècnica, l'estiu de 2007 es va identificar ràpidament l'assassí d'una turista italiana a Lloret de Mar. Una altra unitat especialista en afers més aviat morbosos, però que sovint proporciona un consol trist però important a familiars de persones desaparegudes, és la d'Antropologia. Especialistes en identificacions de cadàvers i a centralitzar les dades de persones desaparegudes -cap a 1.200 a tot Catalunya-, s'encarreguen de buscar pistes per aconseguir posar un nom a cossos que es resisteixen a ser identificats pels mètodes habituals, com ara les empremtes. Entre els seus mèrits s'inclou la identificació d'un indigent trobat mort i del qual només se sabia que era d'origen alemany. Aquesta unitat també s'encarrega de recollir el màxim d'informació possible, tant documental com biològica, sobre les persones desaparegudes.