En l'inici històric de la vila de Figueres, el segle X, el seu terme parroquial era molt petit i poc precís. Se sap que no s'havia refet l'antic nucli romà que hi havia hagut al final de la zona actual de l'Aigueta, per on passava la Via Augusta, el qual havia estat destruït pels pobles francs, i que s'havia aixecat un nou poblat a la part alta, a l'entorn de l'església parroquial. Estava entre els carrers actuals de la Jonquera, Besalú, Pujada del Castell i Canigó.
La documentació existent indica que l'any 1116 una part de les terres del nou nucli urbà eren propietat del noble Arnau de Llers i de la seva esposa Flandina, i que en el 1123 un altre noble, Ramon de Figueres, posseïa la major part del seu terme. Se sap que els límits d'aquest petit alberg eren el turó del voltant de l'església parroquial de Sant Pere.
Sens dubte devia ser molt esquifit i gens concret, ja que el rei Jaume, en la Carta de Poblament i declaració de Vila Reial de Figueres, l'any 1267, va adquirir una bona part de les terres de les seves rodalies al preu de 17.000 sous malgaresos a Ramon Pau, que era l'hereter del seu avi, l'abans esmentat Ramon de Figueres. Posteriorment va comprar més terres als nobles Mascaró d'Ortal, Ermesinda de Cabrera i Guafred de Rocabertí, amb les quals es van abolir els drets feudals que encara es mantenien i va ampliar i delimitar més concretament el territori de la nova vila reial. Els historiadors diuen que el territori de Figueres aleshores tenia una superfície d'un mil·liar, és a dir, mil passos a l'entorn de l'esmentada parròquia.
Curiosament, fora d'aquest petit poblat s'havia edificat també a la zona agrícola de Sant Pau de la Calçada, avui un mas, i que era per on havia passat l'antiga calçada romana, segons consta en un document de l'any 990 i en la qual sembla que només hi havia una petita edificació que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Poc després, aquest camí antic va desaparèixer i va formar-se el nou pels carrers actuals de la Jonquera, Girona i Nou, que creuava pel mig de la població.
La concessió de vila reial
El règim jurídic municipal de la nova vila s'inicià amb la declaració de vila reial, en l'esmentat any del 1267, quan el rei Jaume va atorgar la Carta de Poblament i la va convertit en vila reial. Era la única vila reial que hi havia a l'entorn. En ella l'autoritat del batlle tenia la representació del poder reial, i es va imposar a la vila comtal tant important com era llavors la de Castelló d'Empúries.
Amb la Carta Pobla, la vila va disposar de diversos privilegis fiscals, garanties polítiques i normes jurídiques, i la vila es convertia en cap de batllia. Els seus primers batlles documentats foren Ferrer Saladí (1280), Figaró (1290) i Domingo Cabira (1299). Poc després, en el 1331 es va elegir el primer procurador síndic que representava la universitat de Figueres a les corts de Tortosa. El nom d'universitat va perdurar fins al 1716, quan passà a dir-se vila, nom que va mantenir fins al 1875, quan el rei Alfons XII li va concedir el títol de Ciutat, en reconeixement als especials mèrits contrets.
Una altra data curiosa és la de 1379, quan l'infant Joan va dictar que per fer consell general a l'ajuntament eren necessaris 21 homes: nou eren cònsols nomenats directament i dotze eren elegits (tres de la classe dita mà major, tres de la mà mitjana i tres de la mà menor). Pel que fa a l'elecció del batlle, hi ha una disposició de la reina Maria el 1453 en la qual concedeix el privilegi perquè el cònsol i el consell puguin elegir el batlle cada tres anys, el dia de Carnestoltes. La llista es presentava al Capità General del Principat per la seva nominació.
La població va mantenir un creixement demogràfic regular. El 1381 tenia 420 habitants; el 1600, 500; el 1788 ja en tenia 1.428 i el 1.785, 5.398, un notable augment produït per la construcció del castell de Sant Ferran, que va motivar la conseqüent ampliació de la vila. També hi havia hagut la construcció de convents religiosos, com el de Sant Roc, a la muntanyeta del castell, Santa Maria de Jesús al final del carrer de La Jonquera i els Caputxins, al del Rec Arnau.
A principis del segle XVI, segons el cronista figuerenc Eduard Rodeja, es va començar a donar noms concrets als carrers, ja que fins llavors portaven la denominació dels pobles on anaven: Girona, Espolla (Peralada), la Jonquera, Besalú, Llers i Avinyonet.
Hi ha una actuació municipal especial el 1861, quan l'ajuntament va nomenar un director de camins veïnals per desllindar els termes de Figueres i Vilatenim, que eren poc concrets. Aleshores les terres anomenades camp del rec del Mal Pas, un camp lateral del riu de Manol, les Freixes i el camp dit del Terrà van quedar inclosos al terme municipal de Figueres.
Poc després, el 1896, es va dictar la primera llei contemporània sobre el cadastre, que fou substituïda per una altra el 1900 i a la vegada per una de nova el 1906. El primer article establia la formació del cadastre parcelari jurídic d'Espanya per a coneixement de la propietat particular i a la vegada per enumerar, escriure literal i gràficament els predis que la formaven. Novament, el 1929, es publicaren unes altres normes molt concretes sobre la demografia dels pobles, dictades per un Reial Decret Llei que establia disposicions especials per a la formació del cadastre parcelari jurídic. L'Ajuntament de Figueres va aprovar els plànols de limitació del seu terme municipal amb els de Llers, Cabanes, Vilabertran, Vilatenim, El Far i Vilafant, que eren els municipis que l'envoltaven. En l'amidament es concreta que Figueres té una extensió de 1.890.000 m2 de zona urbana i 11.482.300 m2 de rústega, que feia un total de 13.372.300 m2.
L'annexió de Vilatenim
Aquesta superfície es va mantenir fins a l'any 1974, quan es produeix l'annexió del terme municipal de Vilatenim a Figueres. Aleshores aquest poble tenia 947 habitants, amb la qual cosa la població de Figueres va passar a tenir-ne 28.120.
La primera vegada que s'havia parlat d'aquesta annexió o fusió fou en un plenari de l'Ajuntament de Figueres el mes abril de 1968. Se'n tornà a parlar el 1974, quan l'Ajuntament de Vilatenim va acordar incorporar el seus municipi al de Figueres. La proposta va passar al Consell de ministres, el qual la va acordar el 24 de juliol de l'any següent, i el 31 de desembre del mateix any es van reunir conjuntament les dues corporacions per fer efectiva la incorporació. Entre els acords figura el traspàs de tota la documentació, llibres, drets i personal a l'Ajuntament de Figueres. Quedava materialitzada la incorporació. El nou municipi tenia 18,918 km2.
