Els ports esportius, els passejos marítimis o les activitats nàutiques de lleure han provocat un deteriorament del litoral català. És evident que aquestes activitats suposen sempre un increment de la generació de residus que sovint acaben a l'aigua o en algun racó entre les roques. Per aquest motiu, el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya ha analitzat alguns d'aquests aspectes com la pressió que s'exerceix. En destaca que l'Alt Empordà és la comarca amb més amarratges esportius de tot el litoral de Catlunya, mentre que el Baix Empordà és la que ofereix més places d'allotjament turístic.

Les tres comarques que formen el litoral gironí -Selva, Alt i Baix Empordà- disposen, segons les dades recollides en l'estudi, d'un total de 261.060 places d'allotjament turístic de les 711.959 de Catalunya i, 14.779 dels 29.648 amarratges legals.

La construcció de la costa i la pràctica de la nàutica són dos indicadors que revelen quina és la pressió que s'exerceix sobre el litoral i quin ús lúdic fem de les masses d'aigua. L'Alt Empordà és la comarca amb més amarratges, amb 9.507 en vuit ports esportius. La Selva, per la seva part, és de les que menys en té. Amb 847 amarratges se situa a la cua de Catalunya per sobre del Baix Penedès (790) i Baix Ebre (662). Al Baix Empordà hi ha set ports esportius que disposen de 4.425 amarrtages. En canvi, pel que fa a ports pesquers, l'Alt Empordà també és el que disposa de més amarratges, amb 208 en tres ports. Seguit de l'Alt trobem el Baix Empordà amb tres ports i 157 amarrtages. La llista la segueix el Barcelonès amb 147 amarratges en dos ports. La Selva torna a ser una de les comarques que es troben a la cua, amb només un port pesquer a Blanes que disposa de 61 amarratges.

A Catalunya hi ha 29.648 amarratges esportius en 42 ports, i 954 amarrtges pesqueres en 17 ports més. La pressió dels ports esportius, segons s'indica en l'estudi, es concentra en la franja costanera de la Costa Brava que va des del Port de la Selva fins a Santa Cristina d'Aro, i en menor rellevància al Maresme (entre Arenys de Mar i el Masnou) i a les costes del Garraf (entre Sitges i Vilanova).

Gran oferta al Baix Empordà

La pressió de l'activitat turística a Catalunya es troba principalment al llarg de tota la franja costanera. Segons dades de l'Observatori de Turisme de la Direcció General de Turisme els àmbits que ofereixen un major nombre de places d'allotjament són la Costa Brava i la Costa Daurada. De les 261.060 places que ofereix la Costa Brava entre hotels, càmpings, turisme rural i segones residències, el Baix Empordà gairebé en concentra el 50%. La comarca disposa de 123.322 places d'allotjament, mentre que a l'Alt Emprdà -on hi ha més amarragtes esportius- amb 56.269 és la que menys places disposa de la província ja que a la comarca de la Selva n'hi ha 81.459. D'aquestes, més de 80.000 places estan concentrades entre Blanes, Lloret i Tossa de Mar, i superen fins i tot les que disposa el Maresme. De fet, només les superen les comarques del Barcelonès (104.931) i Tarragonès (107.326). En total Catalunya disposa en el seu litoral de fins 711.959 places d'allotjament turístic.