Donar més serveis a les persones i, en alguns casos, "professionalitzar" uns ajuntaments que fins al moment havien treballat en estat precari. Aquesta és la resposta que donen els consistoris gironins a l'espectacular increment de despesa de personal que han experimentat en l'última dècada: la mitjana és d'un creixement del 189% en deu anys, la qual cosa significa una triplicació de la despesa.

En alguns dels ajuntaments més petits, la despesa no és que s'hagi triplicat, és que s'ha multiplicat per deu. Aquest és el cas de Viladasens, amb un creixement del 1.720%, Regencós (1.511%) i Ullastret (1.289%), que són les poblacions gironines amb un major creixement de la despesa de personal. I en els tres casos, els seus batlles afirmen que l'augment ha vingut donat perquè abans no tenien personal i ara sí. No es tracta de grans plantilles (quatre o cinc persones treballant a mitja jornada), però és clar, com que el punt de partida era zero, la contractació d'aquests empleats ha suposat un augment espectacular.

"Abans que entréssim a governar nosaltres, l'ajuntament només el formaven l'alcalde, el secretari i els regidors", recorda Miquel Gatius (CiU), batlle d'Ullastret. En entrar el seu partit, afegeix, van voler crear un ajuntament "que realment donés un servei al poble, que pogués estar obert cada dia i que servís a la ciutadania". Així doncs, van decidir dotar-lo de la infraestructura que fins llavors no tenia i van contractar una secretària, un peó-brigada que s'encarrega de la neteja, un agutzil i una administrativa.

En una situació similar es troba la veïna Regencós. Ara fa deu anys, recorda el seu alcalde, Josep Fontanillas (ERC), només hi havia el secretari, i per tant no s'oferien serveis al públic. Ara, en canvi, compten amb sis persones a temps parcial: un membre de la brigada que s'encarrega de la neteja del poble, una dona que neteja l'ajuntament, dues administratives, una secretària i un agutzil. El municipi té 313 habitants, segons les dades de 2008, i ara pot obrir tres cops per setmana per als ciutadans.

A Viladesens, la situació era, si fa no fa, la mateixa. "Abans teníem algunes persones que venien a treballar a l'ajuntament però no estaven assegurades, de manera que vam decidir regularitzar la situació", explica l'alcalde, Alfons Soler (APV). Per això, ara la dona de la neteja, l'administrativa, el secretari i l'agutzil sí que cotitzen a la seguretat social, i d'aquí ve l'augment de la despesa de personal.

I què passa amb les ciutats més grans? Doncs totes recorden que ara donen més serveis a les persones. Així ho explica la regidora de Règim Interior de Girona, Amèlia Barbero (PSC), i posa l'exemple de les biblioteques, les escoles bressol o els centres cívics, que han anat creixent en els darrers anys.

Barbero indica que cada escola bressol nova que s'ha obert té set educadors i tres mestres. Entre 2002 i 2010 s'hauran obert quatre escoles bressols municipals. Així, la plantilla d'aquest servei d'educació suma 78 persones. "I encara hi molts ciutadans als quals no se'ls ha pogut oferir plaça", remarca. El mateix passa amb els centres cívics, ja que entre 2001 i 2009 se n'han obert tres més. A més, Barbero hi afegeix la creació de quatre biblioteques i dos punts de lectura.

La regidora es pregunta "si els ciutadans estan disposats a renunciar als serveis per eliminar personal, perquè podríem fer una moratòria i no fer cap equipament en tres anys, però segur que hi hauria ciutadans que ens en demanarien". Per aquest motiu, Barbero assegura que "es farà una racionalització de la plantilla, com estan fent tots els ajuntaments, però no es farà fora ningú".

Creixement de l'IPC

Des d'Olot, la regidora d'Hisenda, Fina Soler (PSC), fa un altre apunt: l'IPC, en deu anys, ha experimentat un augment del 37,5%. En conseqüència, també han crescut els sous del personal. A més, però, reconeix que ha crescut el nombre d'empleats, i segons ella, la causa principal ha estat la posada en marxa de llars d'infants públiques. Un altre factor, diu, ha estat un notable augment dels serveis socials, lligat a l'increment de població (s'ha pasat de 29.000 habitants a més de 34.000). Soler opina, igual que Barbero, que la societat demana cada cop més serveis públics, i veu una contradicció que també es vulgui menys despesa pública en personal.

I el mateix opina el regidor d'Hisenda de Blanes, Joan Burjachs (CiU). "Hem hagut d'augmentar els serveis en funció no només de l'augment de població, sinó també dels serveis que hem anat assumint: llars d'infants, escoles, neteja...", explica. Burjachs recorda que també cal tenir en compte la gran afluència d'immigrants dels darrers anys i que Blanes és un poble que viu del turisme, de manera que s'han d'oferir més serveis. "Augmenten els serveis bàsics que donem a la població i la normativa ens hi obliga", resumeix.