Després de l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat inicialment el Pla Director Urbanístic per a les colònies industrials del Ter i del Freser. El pla se centra en 62 colònies industrials i fàbriques de riu assentades en 18 municipis de les comarques del Ripollès i d'Osona. Les directrius tenen com a objectiu la consolidació de les colònies com a espais de residència, d'activitat productiva i turística i de preservació de la memòria històrica. El programa preveu dotar les colònies d'una perspectiva supramunicipal amb la finalitat de complementar així el plantejament urbanístic dels municipis, on estan ubicades per tal de garantir la coherència territorial i paisatgística.
El document preveu la creació d'un fons per a la millora de les colònies, dotat amb recursos del Departament d'Obres Públiques i Urbanisme (PTOP).
La primera convocatòria de projectes per al fons destinat als municipis del Ter i del Freser s'obrirà l'any vinent. El document es suma al Pla Director Urbanístic de les colònies industrials del Llobregat aprovat l'any 2007, també amb l'objectiu de protegir i revaloritzar el paisatge cultural lligat a la industrialització.
El Pla Director Urbanístic de les colònies del Ter i del Freser abasta una franja de territori amb una superfície total aproximada de 240 km2, amb 120 km de distància entre els extrems del riu Ter i Freser fins al pantà de Sau i una secció de la vall amb una amplada de 2 quilòmetres. Aquest àmbit inclou 62 colònies industrials i fàbriques de riu dels 18 municipis següents: Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser i les Lloses, pel que fa al Ripollès; així com de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Torelló, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Manlleu, les Masies de Roda, i Roda de Ter, a Osona.
Des del 1840 fins al 1990
Durant segles, el territori del Ripollès i Osona comprès en aquest Pla Director es va construir sobre la base de l'agricultura. No obstant això, a partir dels anys 40 del segle XIX els vells molins al llarg dels cursos del Ter i del Freser es van anar substituint per fàbriques que necessitaven la força hidràulica del riu i que, més endavant, es van engrandir fins a formar colònies. Aquests recintes industrials es van establir com a noves localitzacions d'activitat que reunien fàbriques, habitatges i serveis. El resultat d'aquest procés de construcció de colònies i fàbriques va ser l'enfortiment dels nuclis de la vora de la Ter i el reforçament no només dels principals centres urbans sinó de tot un seguit de municipis que van persistir fins a la crisi del sector tèxtil de la dècada dels 90.
Tant aquest Pla Director Urbanístic de les colònies industrials del Ter i del Freser com el PDU de les colònies del Llobregat que el va precedir, s'inspiren en el concepte de paisatge cultural, o d'àmbit geogràfic associat en aquest cas a una activitat industrial, que conté valors estètics i culturals molt importants. S'entén, doncs, que l'ordenació i la revalorització del patrimoni industrial de la conca d'aquests dos rius pot ser un factor de dinamització social i econòmica d'aquest territori.
La revaloració del sistema de colònies tèxtils es planteja principalment a partir d'actuacions rendibles d'impuls privat, tutelades per l'administració i vinculades a la resolució dels dèficits estructurals de les colònies. El Pla Director identifica i orienta aquestes actuacions des d'una visió global. El Pla Director Urbanístic de les colònies industrials del Ter i del Freser s'exposarà en els propers dies a informació pública per tal que els ajuntaments, organitzacions i ciutadans del territori puguin fer-hi al·legacions. Es preveu que el Pla s'aprovarà definitivament en el decurs d'aquest any.
