GIRONA | ANNA TARRÉS
La sabiesa dels proverbis populars és més que comprovada, sobretot quan es fa referència al més que pronunciat refrany "més val tard que mai". De ben segur que aquestes van ser les primeres paraules que la família gironina retinguda fins fa pocs dies al Perú a causa de la fallida de l'aerolínia AirComet va pronunciar quan va arribar ahir a la tarda a casa seva sis dies més tard del que havien programat.
La matinada de dijous a divendres (hora de Perú) en David Ballester, la Dolors Freixas i la seva filla, Clàudia, van iniciar el seu viatge de tornada a casa després d'una cerca de vols deseperada. El trajecte, tot i no ser un vol directe, estava perfectament programat per arribar a temps a cada un dels aeroports i fer l'enllaç amb el següent. De Lima a Nova York (EUA), i després a Amsterdam (Alemanya), per arribar finalment de bon matí a l'aeroport del Prat de Barcelona.
Amb aquests bitllets i una despesa extra de 3.300 euros es posava un punt final a una desgràcia que va començar el dia següent de les seves vacances de Nadal. La família va sortir de Barcelona el 20 de desembre de 2009 direcció a Perú amb la companyia AirComet. Un dia després l'aerolínia anunciava concurs d'acreditors i tancava l'empresa suspenent tots els seus vols des d'aquell mateix moment. Aquesta família de Girona tenia bitllets per tornar el 4 de gener passat.
Davant la impotència, la família va decidir seguir amb el programa de vacances, tot i que no oblidaven que quinze dies després els esperava una odissea per tornar a casa.
Les solucions del Ministeri d'Interior no eren prou satisfactòries per a la família, i no els va quedar cap altre sortida que espavilar-se pel seu compte. Tres dies després iniciaven la tornada a casa. Malgrat la bona coordinació dels vols, el retard del trajecte entre Nova York i Amsterdam va provocar que els Ballester perdessin el vol directe a Barcelona des de la ciutat holandesa. La família estava obligada a arribar al més aviat possible, perquè els seus membres havien d'incorporar-se immediatament a la feina i al curs en el cas de la Clàudia. Amb sort, van poder agafar un altre vol direcció a París per continuar fins a Barcelona. Aquest incovenient va comportar que la família no posés els peus a terra fins a les 15.15 hores, sis hores més tard del previst inicialment. Tot i l'espera, l'objectiu havia estat complert. Al voltant de les cinc arribaven amb cotxe a Santa Eugènia, desitjant descansar.
