les plantilles en el pressupost municipal

JUANJO GARCÍA CAÑADAS Informar que els sous dels treballadors i treballadores de gran part dels ajuntaments de Girona ha pujat significativament en deu anys, basant-se en un estudi sobre la repercussió del Capítol I - Despeses de Personal - en els Pressupostos Municipals és una afirmació que porta, si no s'utilitzen més dades, a fer una lectura errònia de la situació i que incita a generar un rebuig innecessari contra el personal funcionari i laboral dels ens locals, sobre tot per la situació d'atur que està patint la societat.
S'ha de dir que els ajuntaments han estat un motor de creació d'ocupació en molts municipis, obligats a incrementar les seves plantilles de manera proporcional al nombre més gran de serveis que, per transferència i delegació d'administracions supramunicipals, han hagut d'assumir i prestar directament, sobre tot en el que fa referència a serveis socials, educació i seguretat.
Per això, recolzar les conclusions asèptiques que mereix l'estudi en una comparativa de les nòmines municipals de deu anys enrere (1999 - 2009) no respon a la realitat, i més quan hi ha un factor prou important per tenir en compte com és el que hi ha una part del salari d'aquests treballadors i treballadores que, reflectit pressupostàriament en l'esmentat capítol I, ve sufragat via subvencions o contractes programa.
No s'ha d'oblidar tampoc que els emoluments dels treballadors i treballadores de l'administració, entre ells els dels ajuntaments, vénen marcats per la normativa estatal, i que els seus increments salarials queden reflectits en la llei general de pressupostos de l'Estat, basant-se, de manera habitual (llevat de quan es marca congelació salarial, com ha succeït en alguna ocasió) en la previsió de l'IPC, que, val a dir, mai ha coincidit amb la realitat.
Sense possibilitat d'aplicar clàusules de revisió salarial via negociació col·lectiva, com es pot fer en el sector privat, el personal de l'Administració ha patit una pèrdua del seu poder adquisitiu que ratlla i supera el 20 % en deu anys.
Sí que és cert que s'ha de fer una política de contenció de la despesa i que el cost de personal és molt important en el conjunt de qualsevol pressupost municipal, però la solució no està en magnificar aquest fet per concloure que les plantilles estan sobredimensionades o que els treballadors estan sobrevalorats salarialment, que no és cert.
No és el desmantellament de les plantilles, com algú vol insinuar, sinó l'optimització de recursos humans i la modernització del funcionament de la mateixa administració, com ja estem fent a molts ajuntaments amb l'aplicació i implantació de nous mecanismes interns de sistemes de qualitat, la clau i la garantia que les inquietuds i demandes de serveis per part dels ciutadans i ciutadanes tindran una resposta eficaç i efectiva.