"Una arma de doble tall". Així defineix el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, l'alta rendibilitat aconseguida per l'aeroport de Girona durant el 2009, quan els beneficis nets van ser de 12,66 milions d'euros. "Per una banda, és bo perquè demostra l'acció feta des del territori, que ha convertit un aeroport que l'any 2003 transportava poc més de 500.000 passatgers l'any en unes instal·lacions que en reben més de cinc milions. Això no ha succeït per la gràcia de Déu, sinó pel treball de les institucions gironines", indica. Aquesta és la part positiva. Però el mateix Espadalé reconeix que això mateix es pot girar en contra dels interessos gironins, ja que amb aquesta rendibilitat, pot ser més difícil aconseguir el traspàs. "Hi ha gent que hauria exigit primer el traspàs i després hauria fet tota la tasca que ha permès l'augment de visitants. A nosaltres no ens sap greu haver-ho fet així, som institucions públiques i hem de vetllar per l'interès general", afegeix.
Per això, la Cambra de Comerç, que juntament amb la Diputació i la Generalitat forma part del consorci AGI per promoure l'aeroport, seguirà insistint en el traspàs, tot i que en aquests moments "pràcticamenet només es parla del Prat", segons Espadalé. El representant de la Cambra aspira a aconseguir "millors resultats que el Prat" quant a gestió, tot i que tem que tots els aeroports catalans pendents del trapàs (Girona, Reus i Sabadell) acabin seguint "el mateix patró" que l'aeròdrom barceloní, és a dir, que l'Estat continuï mantenint la majoria del control de les instal·lacions.
En una línia similar, tot i que més prudent, es va manifestar el delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy (ERC), qui segueix confiant en la via política per convertir el traspàs en una realitat. "Vull reivindicar l'esperit de l'Estatut, on s'estableix que els aeroports que no siguin d'interès general es traspassaran a la Generalitat", va recordar. Martinoy va reconèixer les "dificultats" que pot haver-hi per aconseguir la desclassificació, però també es va mostrar disposat a seguir reivindicant el traspàs. "Si hi ha voluntat política, es pot aconseguir", va considerar. Per a Martinoy, tenir beneficis no hauria de dificultar el traspàs, però també reconeix que no se li escapa que "al funcionariat d'Aena li doldrà perdre l'aeroport de Girona, perquè per a ells és un actiu". Igual que Espadalé, Martinoy també creu que el mèrit de l'èxit de les instal·lacions de Vilobí d'Onyar es deu "als gironins i les seves institucions". El delegat del Govern reconeix que, en els darrers anys, Aena "ha fet els deures" amb les inversions que s'havien de fer (com el sistema antiboira, les millores a la terminal i els nous aparcaments), però que ha estat la promoció feta des de Girona la que li ha permès convertir-se en un aeroport de referència també per al nord de Barcelona i la Catalunya Nord.
Finalment, el president de la Diputació, Enric Vilert (ERC), considera que els resultats facilitats per Aena "confirmen el que ja se sabia: que l'aeroport és rendible, que s'autofinança i que guanya diners, cosa que ja sabíem des de feia temps". I per a Vilert, això és molt positiu. "S'ha demostrat que la rendibilitat és possible gràcies als esforços fets per les administracions gironines", diu. Per això, afegeix, "s'ha pogut veure que si es traspassés la gestió l'aeroport no moriria, sinó que tindria vida pròpia". Vilert recorda que els beneficis obtinguts són superiors als diners aportats per les administracions, de manera que la rendibilitat per a ell només significa "que som viables i que podem tenir autoconfiança per tenir un aeroport en bones condicions". "No hi ha d'haver cap impediment perquè la gestió es pugui fer des del territori", conclou.
