les antigues zones de figueres

La capital altempordanesa ha superat els seus límits territorials provocant que espais amb noms especials s'absorbeixin

JOSEP MARIA BERNILS L
es edificacions de la població de Figueres han arribat al límit del seu terme municipal per la banda oest i s'estan allargant cap al seu final per les zones sud i est. Amb aquest creixement s'han absorbit la majoria de les zones rústegues que havia tingut noms especials en el passat. D'aquestes només es conserven les següents denominacions, algunes d'elles encara usades. Són:
El Molí de l'Anguila, que està situat a la part baixa del nord-est de la població i que actualment porta el nom d'Urbanització Eixampla. El nom de l'Anguila deriva del molí que hi havia i que portava aquest nom. Era un molí molt usat pels figuerencs.
L'Era d'en Deseia, que actualment una part d'ella té el nom de Jardins d'Enric Morera. Abans era una plaça més gran on hi havia el mas Deseia, que era d'una família de La Jonquera, i ocupava també una part on ara hi ha l'edifici d'un hotel. A aquesta era, hi anaven a jugar a pilota els nois de la població.
La zona dita de Cendrassos, encara avui amb un carrer que porta aquest nom. Està entre els vials de Tapis i l'avinguda Costa Brava. Els historiadors indiquen que allà van viure els primers pobladors de la vila, els indiquetes. El nom és una derivació de "cenràs" ja que la zona fou incendiada i convertida en cendra després de la caiguda de l'imperi romà.
La zona dita La Marca és un barri que encara porta aquest nom i que es troba a l'extrem de llevant de Figueres,en els carrers dits de Port de la Selva i Mollet de Peralada. Toca amb l'antic terme municipal de Vilatenim i abans havia estat el límit entre les terres dels comte d'Empúries i de Besalú.
Els Fossos era la zona final del carrer que avui encara porta aquest nom, al final del qual hi ha el Col.legi dels Germans de la Salle i la via del ferrocarril. Era anomenat així perquè era un reguerol per on s'escorrien les aigües de la part baixa de la població, a partir de la plaça de la Palmera i s'hi havien format nombroses rases i fossats. L'Olivar Gran es una urbanització que hi ha a la banda est, que llinda amb el terme municipal de Vilafant. Era un gran olivar, que s'hi anava per la carretera vella de Vilafant, sortint del barri del Poble Nou, per l'actual Via Emporitana.
El Poble Nou és un barri modern, iniciat en el 1930, a la zona oest del terme municipal de Figueres, entre el camí antic de Vilafant o Via Emporitana i el nou actual carrer Empordà o carretera d'Olot. Anava a l'olivar gran de Vilafant, en terres dites de la Bateria, el ?Formiguer, perquè hi havia molts nius de formiguers, Turó alta o Terres d'en Trias. Finalment, encara hi ha el camí de les Pedreres que està a la part de ponent de la muntanya del castell, avui futura zona d'ampliació del Parc Bosc municipal. El nom deriva de l'existència d'una pedrera, on ara hi ha una zona esportiva. Hi ha la dada de l'any 1579, que ens diu que aquelles terres eren propietat de la senyora Cellers.
Fora d'aquestes denominacions concretes, que encara són usades, han desaparegut molts sectors que tenien uns noms especials. Una era la del Abeuradors que estava al costat de llevant del camí ral de La Jonquera, on ara hi ha la urbanització Capallera. Es deia així perquè hi havia un abeurador pels cavalls dels pagesos quan venien al mercat de Figueres. Aquesta zona també era coneguda com el Pla de Sant Francesc, el Camp dels Capellans, el Pla dels Suros i les Serres Mitjana i Roja, aquestes a la banda de la muntanyeta del castell.
A l'entorn del castell, per les bandes est i nord també hi havien unes terres agrícoles que es denominaven Bosch de l'Abat, Font del raig, Terra Roja, Porta Vermella i Estany negre, on hi havien hagut alguns brolladors d'aigua.
El Camp de l'Agulló, que era el nom d'una família benestant figuerenca i que estava en el camí de Vilabertran, entre el molí de l'Anguila i la riera Galligans. Els Aspres, zona que hi havia en el camí vell de Vilafant, prop de la urbanització del Poble Nou, de Figueres, i el Camps dels Enginyers de Vilafant. En algun document també s'indica el nom de Terrablanca. El Bosc del Rei que ocupava els terrenys situats de la banda de ponent de la muntanya del castell militar de Sant Ferran, amb un caràcter totalment rústic. La Bordeta era un camí que anava des de Figueres al cementiri de Vilatenim, passant per darrere del Col.legi dels Fossos.

Al voltant del mas Sant Pau
La Bruguera eren les terres que hi havia a l'entorn del mas de Sant Pau de la Calçada, al sud de la carretera nacional, fora del nucli de la població.
Els Canyers, com el nom indica, era un lloc on hi havia diversos canyers entre els carrers del rec Arnau i el de Cendrassos. Era una zona on brollaven diversos recs d'aigua que facilitaven el creixement de les canyes, i d'aquí venia el seu nom. Allà també hi havia la zona del Pontarró i del Puxet, entre la Barceloneta i la carretera de Vilabertran.
El terreny de la Coma Llovatera estava entre la carretera de Llers i el final de terme d'Avinyonet. Una part era muntanyosa. Allà hi havia els masos d'en Ballo i d'en Roca. La zona de les Corominas eren uns camps que hi havia al final dels avui carrers de sant Antoni, Riumors, l'estació del ferrocarril i el rec del Mal Pas.
El Cos del Cavall havien estat unes terres situades a la banda sud de la muntanyeta del castell i tocava la carretera de Llers. Es una zona que es va urbanitzar i en la qual hi ha els carrers de Cusí Fortunet i Marià Pujolà. A l'inici, prop de la carretera del castell, hi havia les terres dites de la Garriga i també del Reliquer, on hi havia una caseta des d'on es beneïa el terme municipal. La Cucanya era el nom que es donava a les terres que hi havia al final del carrer de Pere III, per on avui passa l'avinguda de Salvador Dalí.
Les terres dites de Cuñill comprenien tot el que avui es la zona del barri del Turó Baix i s'allargaven per cada costat de la riera Galligans.
El Córrec dels Jueus, encara era així nomenat a principi del segle vint, era el carrer que avui en diem Ronda del Parc, a la banda nord del parc municipal. Era un rec per on baixaven les aigües de la falda del castell fins a la riera.
El nom d'Icària era el d'un barri que es va formar a mitjans del segle dinou a la zona del carrer de Sant Pau, on ara hi ha la plaça Triangular. El barri de Llagostera, que ocupava tot el voltant de la que avui és la plaça del Gra i els carrers que l'encerclaven.
El carrer del Palau, que era a l'entorn de la banda sud de la Rambla, com a carretera que menava a Vilafant. El nom responia al que també era el camí que anava a Palol de Vilafant, on hi havia el terrenys de ?Susanna, per on passava el rec del mateix nom.
Finalment, hi havia el territori dit dels Renchs, al final del carrer Nou, el de les Teixoneres, per on ara hi ha el carrer de Requesens, i els Pujalars, al barri de les Forques.