QUAN FA FRED PERò LA CALEFACCIÓ FUNCIONA (APUNTS AMERICANS)

JORDI XUCLÀ UN TOMB AMB CONSEQÜÈNCIES
Hi ha coses que sembla que no poden passar mai, fins que passen. L´escó vacant per la mort del senador Ted Kennedy ha caigut en mans dels republicans. A la demòcrata costa Est dels Estats Units, el paradís demòcrata bostonià?un republicà ha guanyat l´escó a una fiscal demòcrata insípida que ha perdut després d´una molt mala campanya. Això té les seves conseqüències en la política nord-americana. El Senat dels Estats Units té 100 escons. La majoria absoluta evidentment és de 51 escons, però l´anomenada «supermajoria» -que permet al partit dominant governar i legislar a gran velocitat- se situa en 60 escons. Amb la pèrdua de la costa est, els demòcrates es queden amb 59 escons, perden la «supermajoria» i s´alenteix la reforma sanitària del president Obama. Els demòcrates han entrat en una crisi d´orientació, just un any després de l´arribada del magnètic president Obama a la casa blanca. El Diari Usa Today té com a gran titular «Què faran els demòcrates ara?» Segurament és una crisi d´identitat exagerada perquè el propi president s´ha fustigat en públic i s´ha fet responsable de la derrota. A final d´aquest any hi ha eleccions a la Cambra de representants -la cambra baixa americana- i renovació parcial del Senat. L´atur als Estats Units ha arribat al 10% -xifra absolutament escandalosa en aquest país- i els grans magatzems estan molt més ­buits, el consum s´ha frenat i l´estalvi es dispara en un país que mai hauria pensat que podria veure en situació de fallida un dels seus principals bancs. Ara el president proposa condicionar la dimensió i les operacions dels bancs. El sector immobiliari està congelat. Però, en la quotidianitat el país continua funcionant perfectament bé, amb precisió, amb eficàcia, amb debats públics, amb frens i contrapesos, amb ideals, amb determinació? tot allò que falta en l´administració de la cosa pública a l´Europa meridional. Fa fred però la calefacció funciona molt bé. En tots els sentits.

placentes
Mentre la legislació de l´Estat espanyol encara prohibeix la creació de bancs privats -amb control públic- de sang de cordó umbilical i algunes famílies amb possibilitats -i algunes reials- transporten aquesta sang a Gran Bretanya, Polònia o als Estats Units?, en uns punters laboratoris a pocs quilometres de Nova York, a l´Estat de New Jersey, s´investiguen les possibilitats curatives i les potencialitats científiques de les cèl·lules de les placentes. Ràpida regeneració de les conseqüències d´un ictus cerebral, d´una afectació cardíaca, medicaments útils per vèncer al càncer? una revolució científica s´està gestant en uns laboratoris silenciosos i discrets envoltats pels frondosos boscos de New Jersey. En tres o quatre anys poden sortir al mercat els primers medicaments, alguns ja en fase 2 molt avançada d´investigació. Però aquí molts pocs investiguen amb les cèl·lules de placentes. La companyia puntera està disposada a fer el salt a Europa, ho té decidit. I a instal·lar-se a Espanya, ho té decidit. Però davant del poc cas de les autoritats catalanes, s´instal·larà a Sevilla. Això no hauria de ser així. Més enllà del debat pirotècnic que ens distreu cada dia, aquest és un indicador que ens indica quelcom no funciona. Una decisió sense transcendència pública però molt més important que tantes que ocupen espai en els mitjans de comunicació.

La N-II
Aquesta setmana hem sabut que el tram més perillós de les carreteres catalanes és el tram de la N-II entre Maçanet de la Selva i Tordera. El senyor J.P., que no conec, m´ha demanat veure´ns per explicar-me l´accident que va tenir a la N-II. No tots els que volen ho poden explicar. Girona es l´única demarcació on han pujat els accidents mortals l´any 2009 i un terç dels accidents mortals de tota la xarxa viaria s´han produït a la N-II. On són les obres que s´havien de licitar el 2009 entre Maçanet i Tordera? On son les obres licitades l´abril de 2009 entre Medinyà i Orriols?

el viaducte
Ha tornat a primera pàgina la qüestió de qui pagarà l´enderroc del viaducte del tren convencional que avui travessa Girona i que deixarà de tenir funcionalitat quan el tren convencional i el tren d´alta velocitat estiguin soterrats, segons els plans i les obres ja iniciades. Tot això no serà ni per demà ni per demà passat. D´entrada veurem durant un temps transitar el tren d´alta velocitat pel viaducte perquè es posarà en servei un servei mixte amb un tram d´alta velocitat i un tram de velocitat convencional. Un servei a mig gas. Desafortunadament, les obres de l´alta velocitat a Girona no estaran enllestides el 2012. Però arribarà el dia de l´enderroc d´una infraestructura propietat de l´Estat. El cost de l´enderroc és molt quantiós. I el març de l´any passat el PSOE va votar en contra que l´Estat pagui l´enderroc. Es va quedar en minoria. La majoria del Congrés hi va votar a favor. Aquesta setmana ha estat el tripartit en conjunt qui ha abraçat la teoria del PSOE. No ha de ser l´Estat qui pagui sinó el resultat d´un conveni entre l´Ajuntament, la Generalitat i l´Estat. Ganes de mantenir l´error de fa prop d´un any, i d´embolicar-hi els altres dos socis del tripartit, i de votar en sentit contrari del que ha votat el Ple de l´Ajuntament de Girona. Ganes de tirar-se pedres a la teulada.

el tren a parís
Aquesta setmana el president dels ferrocarrils francesos ha anunciat que podrem anar en tren d´alta velocitat de Figueres a París en 5 hores i 20 minuts. Una bufetada a la mala gestió i a la mala planificació de les autoritats espanyoles. Perpinyà ja no és l´estació central del món, com deia Salvador Dalí, ara Figueres arrencarà com a estació internacional -com l´aeroport de Girona, que a començaments de l´any 2000 va despertar del seu gran son-.