El viatger de tren habitual, aquell que l'utilitza per desplaçar-se cada dia al seu lloc de treball o d'estudi, s'erigeix en auditor involuntari del servei ferroviari. És certa la màxima que les coses passen desapercebudes quan funcionen correctament; just el contrari de quan van malament i, segons la Plataforma d'Usuaris de Renfe, això passa massa sovint.

Al febrer es complirà el seu primer any d'existència i en aquests mesos ha aconseguit aglutinar més de 300 usuaris de la línia Portbou-Girona-Barcelona. Una xifra gens menyspreable que els ha donat veu per asseure's a negociar amb Renfe i establir un fil de diàleg amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

La majoria d'aquests usuaris habituals agafen els primers trens del matí i tornen a la tarda, amb la confiança de tancar la jornada amb un viatge còmode i tranquil. Però la realitat no sempre s'ajusta a aquest patró i les incidències són l'argument principal de la Plataforma d'Usuaris per mantenir ferm el seu rebuig a una puja de preus que, tal com no es cansen de repetir, consideren que no s'ajusta a la qualitat del servei.

Albert Orriols és un dels caps visibles d'aquest col·lectiu gironí, ara en plena negociació amb Renfe per intentar arribar a un acord sobre les tarifes. El diàleg, però, es complica perquè els usuaris reclamen millores d'un servei que la companyia assegura que ja ha millorat -així els ho manifestava fa pocs dies el director general de Serveis de Rodalies i mitjana distància.

Orriols exemplifica la situació amb els nous trens de mitjana distància, un model que va entrar en funcionament al novembre acompanyat d'una puja de preus. Uns combois nous de trinca als quals els viatgers ja han pres la mida, sense que els acabin de satisfer. Albert Orriols fa un llistat dels inconvenients: en tres mesos han comprovat que els sorolls a l'interior dels vagons, provocats per vibracions, cada vegada són més forts; ja hi ha portes interiors i exteriors que fallen; el portaequipatges és massa amunt per a persones no gaire altes; els seients són fixos i, a diferència dels Catalunya Exprés, no es poden canviar d'orientació; tot sovint, el volum de la megafonia dels vagons és massa fort o inexistent; les pantalles informatives dels passadissos es limiten a anunciar el nom de la propera estació, la temperatura i la velocitat del tren, sempre que no baixi dels 100 km/h; i la climatització a vegades està mal regulada, de manera que alguns dies s'han hagut de deixar la jaqueta posada. A això hi afegeix que en estacions com la de Girona hi ha massa distància entre la porta del vagó i l'andana, així que és normal haver d'ajudar persones grans a baixar del tren. Tot plegat forma part d'un anecdotari que s'engreixa amb històries relacionades amb la informació de les incidències -dolenta segons la plataforma i millorada segons Renfe-, les màquines expenedores de bitllets o l'augment de la durada del trajecte per les obres del TAV.