La diplomàcia israeliana no atén a romanços i no li cauen els anells quan s'ha d'estalviar moltes de les esponges retòriques que serveixen per amortiguar la severitat i sequetat d'un debat d'idees. L'ambaixador d'Israel a l'Estat espanyol en va donar fe ahir a l'auditori Narcís de Carreras, on va oferir una conferència convidat per Tribuna de Girona, la taula de debat organitzada per la Caixa, Cadena Ser i Diari de Girona. Sota el títol Israel a l'Orient mitjà Raphael Schutz va donar la seva particular visió del conflicte araboisraelià i de les causes que han marcat seixanta anys d'enfrontaments entre jueus i musulmans.

Conscient que "per a molta gent Israel va vinculat a conflicte" Schutz va tractar d'il·lustrar l'auditori explicant que Israel és un pais que va molt més enllà de la innegable capacitat intimidatòria del seu exèrcit. L'ambaixador va posar com a exemple el potencial científic del pais (cinc premis Nobel en els darrers anys) i el lideratge que ostenta pel que fa a la inversió en innovació i desenvolupament tecnològic (el 4,7% del PIB, més que qualsevol altre pais del món).

Schutz va encetar el seu discurs arrencant des de darrera per, mica en mica, anar pujant a l'atac. Així, va lamentar que "d'Israel se'n parla molt però se'n sap ben poc" i és per això que va dibuixar una població reticent, permanentment amatent i convençuda que si una cosa pot anar malament anirà pitjor. El fet que molts dels israelians hagin estat refugiats o siguin fills de la itinerància ha derivat en "una falta de seguretat exsitencial" d'una població que viu "temorosa davant la possibilitat d'una matança" pel fet que aparegui algú "que vulgui acabar l'obra dels nazis".

Aquesta prudència, que també té el seu costat positiu i ha empès el poble jueu cap a fites dificils d'aconseguir, impedeix els israelians "captar matisos i saber respondre davant cada situació". L'ambaixador encara va anar més enllà en afirmar que la por crònica ha provocat en els seus compatriotes "la pèrdua del sentit de la proporció".

Sobre les circumstàncies que envolten el conflicte que els té enfrontats amb Palestina Schutz va destacar la inviabilitat d'un Estat binacional i va obrir la porta a la vehemència quan va sentenciar que aquestes situacions solen derivar en "un bany de sang". Posant com a exemple el conflicte dels Balcans o les divergències entre Turquia i Grècia, Schutz va concloure que l'única opció d'un Estat binacional passa perquè "cada un d'aquests Estats sigui el més homogeni possible" sense que les seves poblacions es barregin.

Fugint de victimismes va destacar que "el terrorisme palestí no és un perill per l'existència de l'Estat d'Israel" i que "a Israel moren cada dia més persones per contaminació ambiental que per actes terroristes" però va deixar clar que "no som paranoics" i que la sensació de perill és latent.