Després de les vacances nadalenques costa tornar a la normalitat. El món es va paralitzar durant uns dies i, qui més qui menys, té mandra de prémer l'accelerador. Al món teatral de la Selva, però, el cor no ha deixat de bategar i ha començat l'any, després de les típiques i tradicionals representacions nadalenques, amb més força que mai.

A Blanes, Josep Maria Flotats, ha obert el 2010 amb una estrena a nivell català: Encuentro de Descartes con Pascal joven. El Teatre del carrer Ample va tenir més d'un problema de construcció però la programació estable professional, des que va obrir les portes, no ha faltat mai a la seva cita. També és molt destacada l'activitat en l'àmbit local, que provoca que trobar dates per actuar al teatre blanenc no sigui una empresa gens fàcil. Aquest 2010, Rialles ha introduït la venda anticipada i numerada. Rialles aconsegueix cada trimestre els millors índexs d'ocupació i amb aquesta mesura s'espera acabar, o almenys reduir, les llargues cues dels diumenges a la tarda i les corredisses per aconseguir un bon lloc.

A Lloret de Mar aquest mes comença la que pot ser la darrera programació de l'espai XXS de l'històric Casal de l'Obrera. Aquest 2010 ha d'obrir les portes el nou teatre i el ventall d'obres que acollirà serà molt més ampli perquè a l'espai XXS només es poden programar espectacles de petit format. El més important, però, el caliu que s'ha generat aquests darrers anys. A l'alta punta de la comarca, Anglès comença una nova temporada de teatre professional organitzada pel grup Bambolina. Hi haurà una representació cada mes. Pot semblar una programació modesta, però, quants pobles de la petita envergadura d'Anglès tenen una programació estable? Molts pocs per no dir cap.

En aquests tres teatres i molts d'altres, però, les obres que criden l'atenció i omplen, són les que protagonitzen els artistes mediàtics o molt consagrats. Per tant, entre els reptes de futur, hi ha augmentar l'ocupació de la resta de funcions i per què no, aconseguir acostar al teatre aquelles persones que no el trepitgen mai. Molta merda!