Adrià, el català més universal

El gastrònom reivindica el valor propi de la cuina catalana més enllà de l'espanyola i de la "dieta mediterrània", i demana que
sigui reconeguda arreu del món

JAUME FÀBREGA La prestigiosa revista britànica Restaurant Magazine, en la seva guia dels millors 50 restaurants del món (2006) votada per no menys de 560 crítics gastronòmics i professionals del ram, va proclamar que el primer cuiner i restaurant del món és Ferran Adrià i el Bulli, cosa que, altrament, ja havien fet guies i mitjans especialitzats anteriors, de França als Estats Units. Però, a més, en aquesta reduïda i selecta relació, hi ha altres cuiners i restaurants catalans, com són Santi Santamaria de Can Fabes i Joan Roca del Celler de Can Roca. Altres guies n'hi inclouen d'altres, entre ells Carme Ruscalleda, del Sant Pol, "gran dama de la cuina", i en la darrera edició de la Michelin, Joan Roca ja té tres merescudíssimes estrelles i s'amplia l'elenc de restaurants catalans distingits. Ara, l'Adrià anuncia un repòs merescut, però la seva aportació a la cultura catalans ha estat- i seguirà essent- fonamental. De fet, és el català més universal.
Ara bé: només una ínfima minoria sap que aquests cuiners formen part d'una cultura i una llengua anomenada catalana i, de fet- començant per Espanya, de forma interessada- i poc democràtica- se'ls fa passar per espanyols, com si un escocès fos anglès.
Existeix, la cuina catalana? D'entrada, la pregunta "què és la cuina catalana?" pot semblar una mica retòrica. Però si cal fer-se-la, és perquè la mateixa existència del fet català (cultura, nacionalitat, etc.) és, d'una banda, no reconeguda per la teoria i pràctica de nacionalismes d'estat com l'espanyol o el francès i, de l'altra, perquè, com a conseqüència, Catalunya (així com les Balears i el País Valencià)- i, per tant, la seva cuina-, és un fet pràcticament ignorat per la resta del món. I no solament desconeixen aquest fet la gent, els mitajns i la cultura de masses, els turistes que ens visiten per milions, etc, sinó també la major part de les publicacions gastronòmiques, turístiques, etc.
En una obra emblemàtica com el Larousse Gastronomique (edició 1984), Catalunya ni tan sols hi apareix i à la catalane és una denominació inspirée de la cuisine espagnole que indica, segons un tòpic corrent, una mena de poti-poti de gust "meridional" fet de coses picants i all, tomàquets, o pebrots. Fins i tot aquí, l'especificitat nacional de la cuina catalana és negada, en esdevenir una cuina "regional" espanyola.
No fa molts anys, una campanya publicitària de la Generalitat de Catalunya era encapçalada amb la frase Catalunya, un país d'Europa. Pel que fa a la formació històrica de la nació catalana, és certa aquesta europeïtat, no debades els primers catalans eren coneguts com a "francs" pels ibèrics, àrabs i cristians. A més, Catalunya, fins a la seva relativament recent repartició entre França i Espanya (1659), tenia territoris substancials des del punt de vista territorial, nacional, etc. a l'altra banda dels Pirineus (Catalunya Nord).
Deixem-nos, doncs, de la falòrnia de la "dieta mediterrània" i defensem la cuina catalana, que és un patrimoni de la Humanitat.