El jutjat condemna Josep Gusó a pagar 62.160 euros

TRIBUNALSUna condemna per un delicte de denúncia falsa és el balanç que ha tret Josep Gusó del judici celebrat el 23 de desembre al Penal 1 gironí. La jutgessa no dóna credibilitat a la tesi de l'actual president del Girona i l'insta a pagar 2.160 euros de multa i 60.000 euros d'indemnització pel greuge que va generar al sindicalista Ricard Mués el fet de veure's imputat per falsetat documental i coaccions.

GIRONA | MARC ROVIRA A Josep Gusó li tocarà rascar-se la butxaca. El Jutjat Penal 1 de Girona ha condemnat l'actual president del Girona Futbol Club a pagar una multa de 2.160 euros per haver mentit a l'hora de presentar una querella contra el qui va ser delegat sindical de la UGT a Caixa de Girona, Ricard Mués. A banda de la multa, la sentència també obliga Gusó a abonar-li 60.000 euros d'indemnització a Mués pels maldecaps que li va generar veure's involucrat en un procediment judicial que, s'ha demostrat, va començar de manera fraudulenta. La pena és molt inferior a la que perseguien Fiscalia i acusació particular, que consideraven pertinent una multa de 12.000 euros, el fiscal, i de 64.800 euros, l'acusació. Un dels motius d'aquesta rebaixa és que el jutjat ha tingut en compte una circumstància atenunat per dilacions indegudes en el procediment -el cas va estar cuejant pels jutjats durant 7 anys sense cap motiu que justifiqués el retard- però la defensa de Gusó ja ha avançat que pensa presentar recurs a l'Audiència perquè no està d'acord amb la resolució.

La sentència del Penal 1 gironí suposa una pàgina més del culebron que enfronta Gusó amb Ricard Mués i que deriva de l'època en què Gusó treballava a Caixa Girona. Mués va emprendre una campanya de denúncia contra l'equip directiu de l'entitat (Arcadi Calzada, Aleix Gimbernat i pràcticament la totalitat dels membres de la cúpula) posant de manifest presumptes irregularitats en la gestió de l'entitat. La cosa va derivar en una investigació de la Fiscalia i Mués diu que Gusó va signar, llavors, un document on se sumava a les denúncies d'aquestes irregularitats i es mostrava disposat a donar-ne detalls de les mateixes en tant que, treballador com era de Caixa de Girona, les coneixia a la perfecció.
El cas és però que a mitjans del mes de juny del 2003 Gusó va acudir als jutjats a presentar una querella contra Mués. Gusó assegurava que ell no sabia res de l'afer i que si hi havia algun document signat amb el seu nom és perquè li havien falsificat la signatura. Aquesta querella va quedar arxivada i la reacció de Mués va ser fer imputar Gusó per un delicte de denúncia falsa.

Papers en blanc signats

Durant el judici celebrat el passat 23 de desembre, Gusó va mantenir que no el podien acusar d'haver mentit a l'hora de querellar-se contra Ricard Mués perquè ell no havia signat mai res en contra de l'equip directiu de Caixa de Girona i, per tant, si la seva signatura apareixia en algun document d'aquest tipus és perquè algú l'havia falsificada. Un informe cal·ligràfic va revelar que la signatura no era falsa sinó que era vàlida i ?coincida plenament amb les rúbriques de l'actual president del Girona.

Fins i tot per això va tenir resposta Gusó. Va haver d'admetre haver actuat amb deixadesa però va explicar que era possible que la signatura fos seva perquè a la seva taula de Caixa de Girona tenia signats diversos documents en blanc i no era complicat que algú que ho sabés arribés fins el seu despatx, estirés algun d'aquests documents i, llavors, redactés sobre la firma el text que vulgués.

La sentència, redactada per la jutgessa substituta Maria Pilar Lao Morales, no dóna credibilitat a l'al·legat de Gusó i exposa que diversos treballadors de Caixa de Girona que van ser cridats a declarar com a testimonis van assegurar que no era gens habitual a l'entitat la pràctica d'anar deixant documents en blanc signats. La declaració de representants d'UGT assegurant que havia estat Gusó i ningú més qui havia signat el document de denúncia també ha estat clau pel veredicte.