JOSEP MARIA BERNILS MACH
L'Ajuntament de Figueres ha aprovat el projecte d'obra municipal ordinària denominat "Projecte executiu d'aparcament públic soterrat en el Passeig Nou", que correspon a tota la zona frontal del Parc Bosc Municipal. Amb ell es vol construir dos aparcaments públics soterrats per a vehicles en els terrenys de domini públic de l'esmentat parc, que corresponen al terreny que forma el passeig lateral i una part de la carretera de Figueres a Llers.
L'aparcament tindrà una capacitat de 303 places, entre les dues plantes amb sostres d'alçada de 2,50 metres, amb una superfície de 7.700 m2 i un pressupost de 5.336.112 euros. La seva longitud és de 239 metres i l'amplada de 16,30. A la superfície es mantindrà la banda nord, on hi ha la paret actual del parc, i a l'altre costat la carretera de Figueres a Llers. Actualment és una zona plantada de quatre fileres d'arbres, que seran restituïts. Es tracta d'una zona totalment plana que s'inicia a la ronda de Mossèn Cinto Verdaguer i finalitza a la del parc, just a l'encreuament de la ronda Damàs i Calvet. Al costat sud d'aquest tram del passeig hi ha l'inici de la carretera de Figueres a Llers.
Des de temps memorials era el camí veïnal de Figueres a Avinyonet de Puigventós, que passava per les Pedreres i el veïnat de les Tres Cases d'Avinyonet. Hi havia dues variants, una que anava fins a Palau Surroca i l'altra, a la carretera de Llers. Tenia un entroncament amb el camí, ara carrer de La Pastora, que era un vial ramader que on creuaven els pagesos de la banda oest de la vila quan veien al mercat, que es feia en aquesta zona. Alguns historiadors han suposat que aquest antic camí formava part d'una ruta dels pelegrins de l'edat mitjana, quan hi havia cavallers templaris a la zona d'Avinyonet i al temple de Palera, a Beuda.
Zona d'edificació moderna
L'any 1904 es van superposar les dues carreteres, la d'Avinyonet i la de Llers, aquesta passava per darrere del parc bosc actual. És una zona d'edificació moderna. Fins al 1753, les cases més properes estaven bastides a la cantonada de l'actual carrer d'en Pep Ventura amb la Pujada del Castell. Era una zona totalment rústica. En aquell temps hi havia una fita de terra que deia "de ahí no se puede passar (edificar)" perquè començava l'àrea de protecció del Castell de Sant Ferran, que era al capdamunt de la zona. Era una zona totalment fora murs i consistia en un camí estret protegit a tramuntana per un marge de terres força alta per on s'escolaven les aigües pluvials de la zona dels glacis de l'esmentat castell i que anaven a parar a la riera Galligans, que passava lleugerament més al sud.
El 1854, l'Ajuntament va decidir convertir aquell camí en un passeig, argumentant que a la vila hi havia molta manca de treball i que els obrers estaven sense feina, cosa que motiva la misèria de moltes famílies. El projecte era de l'arquitecte municipal Josep Roca i Bros, amb el vist i plau de l'autoritat militar, ja que estaven just la zona de protecció del castell. El passeig tenia una filera d'arbres quàdruple i estava formada per dues zones: la del camí a Avinyonet, que era més estret, i el del passeig, que arribava fins al mur del futur parc. Se li va donar el nom de Passeig Nou per diferenciar-lo del Passeig Vell, que aleshores era la calçada nord de la Rambla.
Val caldre expropiar un tram de terreny de les famílies Fontcoberta i Sans, que eren uns benestants figuerencs. També va caldre portar terres per omplir el desnivell que hi havia cap a la zona de la riera. Amb el terreny es formà una esplanada, i en el 1862 s'hi van traslladar les Fires i Festes de la Santa Creu, il·luminat a la veneciana i on es van celebrar diversos valls públics. Tot seguit, s'hi van posar els primers bancs de pedra, ja que la gent es va acostumar a anar-hi a passejar, sota l'ombra d'aquells arbres i aprofitant que, quan feia tramuntana, el passeig quedava protegit pel marge de terres.
A la vegada era un lloc on la gent anava a beure un vas d'aigua de la Font Trobada que brollava al final de Passeig Nou, al costat de la riera, on avui hi ha l'entroncament dels carrers Mestre Falla i Damàs Calvet, on es baixava per uns graons de rajol. Hi havia un fuster figuerenc que hi havia posat unes taules i unes cadires de balca on venia dolços. Posteriorment s'hi va muntar un quiosc que era dit d'en Rufo.
L'aigua procedia de la mina Sans i Roca, de la carretera d'Avinyonet, i a continuació es canalitzava fins a un dipòsit regulador municipal que estava al carrer d'en Pep, des del qual es distribuïa l'aigua a diverses cases particulars, que eren els propietaris d'aquell aprofitament. Aquesta font va rajar fins a la dècada dels 50, quan s'anà estroncant a causa de les edificacions que s'anaven fent a la carretera de Llers.
Edifiquen el Passeig Nou
El 1904, la Diputació de Girona va decidir unificar l'inici de les carreteres d'Avinyonet i de Llers. Aleshores es va començar a edificar en aquest Passeig Nou amb una primera casa a l'angle de la ronda Verdaguer i Passeig Nou, on hi havia la casa d'en Trilla, que fou enderrocada i refeta quan Obres Públiques va senyalar sobre aquesta ronda la nova línia de la variant de la Nacional-II, entre els anys 1943-1950. A la part oest del nou vial, cantonada amb la pujada de la banda nord del parc, hi havia el filat dels arbitris municipals que controlava l'entrada de mercaderies dels pobles de la zona oest del terme municipal quan venien al mercat de Figueres. L'edificació de cases per la banda sud del passeig es va anar fent lentament, amb edificacions de planta baixa i un pis, que es perllongaren pel camí carrer d'Avinyonet. El Parc era un lloc que s'havia convertit en un centre de passejades.
El 1936, iniciada la Guerra Civil espanyola, s'hi va construir el mur de la banda nord del passeig, amb les pedres que el comitè havia demolit de l'església parroquial de Sant Pere.
Un fet històric deplorable va passar durant el migdia del dia 23 de gener de 1938. Era un ?diumenge ple de sol i el passeig estava ple de gent passejant amunt i aval. Tot d'una van aparèixer en el cel tres avions de la base nacionalista de Palma de Mallorca que venien a bombardejar el castell. Van deixar caure un reguitxell de bombes i una bona part van caure sobre l'explanada del parc. Van causar setze morts i vint-i-set ferits. Un fet dantesc de la nostra història.
