VEDA

JOSEP ALUM manifestava fa pocs dies el Sr. Eusebi Esgleas, patró major de Blanes i president de les Confraries Catalanes: "a la crisi específica del nostre sector, s'hi ha afegit la crisi general que ha fet desplomar el preu del peix". Potser això ha succeït a les llotges, perquè, jo, comprador compulsiu de peix com sóc, gairebé no he sabut veure aquestes baixades tant substancials reflectides en els preus de mercats i peixateries.
Sembla, però, que el 2009 ha estat un any especialment dolent per al sector pesquer: una reducció del 10% de les captures i dels ingressos en el global de Catalunya així ho indicarien. Una davallada que a alguns ports de la Costa Brava com el de Blanes ha estat més acusada, al voltant del 25%. I que en altres com el de Sant Feliu de Guíxols ha sobrepassat el 40%!
Totes aquestes dades han encès les alertes propiciant, entre altres mesures, una veda que tindrà lloc durant tot el més de febrer. Una veda que afecta les barques d'arrossegament, que la Generalitat finançarà amb un milió d'euros per els armadors i que l'estat complementarà amb un expedient de regulació temporal que permetrà cobrar l'atur als tripulants.
Tot i que se l'ha denominat veda biològica, he escoltat algunes veus que no tenen tan clares la motivació i l'eficàcia d'aquesta aturada. M'expliquen que una veda biològica s'ha d'adequar sobretot a la reproducció de les espècies. Que tot plegat pot resultar, només, un pegat per ajudar a suportar un mes tradicionalment dolent per a l'economia del sector, abans que una acció decidida per donar una treva a la sobreexplotació que des de fa anys pateixen els caladors.
Es tracti del que es tracti: una acció realment efectiva o un simbòlic primer pas, els qui tenim en el peix la nostra font prioritària de proteïnes i de plaer gastronòmic (i que, sempre que podem, defensem i publicitem les seves virtuts) seguirem aspectants i esperançats aquesta iniciativa. Aquesta i totes les que s'endeguin per evitar que en un futur, potser no massa llunyà, el peix salvatge esdevingui un luxe només a l'abast de consumidors amb les butxaques molt i molt plenes.