La poesia té un regust d´´Aguamiel´

DDG | GIRONA
Fidel Rincón va néixer a la Granjuela, un poble de Còrdova, l'any 1949 però de petit va viure a Almorchón. Com tants i tants extremenys que van emprendre ruta cap al nord-est de la Península buscant una vida millor, Rincón va arribar a terres gironines el 1965. El seu poble és Sarrià (ahir hi havia l'alcalde Roger Torrent entre el públic) i a tocar el Ter hi ha passat molts dels moments que han servit per omplir les pàgines d'un llibre -"polièdric" va dir-ne l'autor- farcit de versos amb sentiment.
La presentació d'Aguamiel va comptar amb una acurada posada en escena a càrrec d'algunes de les actrius de La Paròdia, la companyia teatral que dirigeix Rincón i que ahir va posar veu i art als versos escrits pel director.
El poeta va parlar d'algunes de les seves fonts d'inspiració i no li va costar admetre que tot i que "sóc de terra endins i no sé nadar" la seva poesia beu sovint del mar i de les cales de la Costa Brava.
No va concretar Rincón si entre aquestes fonts d'inspiració hi ha el beuratge que dóna títol al seu llibre i que, segons alguns, és la primera beguda alcohòlica tastada mai pels humans.
Albert Riera, company de partit i "amic" de l'artista, va ser l'encarregat de fer de mestre de cerimònies i de cantar els honors de l'escriptor, de l'amic i del company de professió. I és que tant l'un com l'altre es dediquen al ram de l'ensenyament. Riera va dir de Rincón que és "un analista crític de la realitat" i que amb ell comparteixen la idea que "és més important aprendre que ensenyar". Albert Riera va explicar que es van trobar a Unió després de sentir-se "atrets pel noble art de la política" i concloure que "l'humanisme cristià" és la fòrmula que responia a la seva "voluntat de servei".
No tocava la sirena que assenyalava el final de la classe i Riera es va allargar i allargar, fins i tot llegint uns versos que molts ja tenien a les mans.