ens volen posar una pena de sis mesos

L'articulista fa una dura crítica de la gestió de la crisi econòmica
per part del socialista José Luis Rodríguez Zapatero

JOSEP LÓPEZ DE LERMA Es veia venir: Espanya constitueix un seriós problema per a la Unió Europea. En Rodríguez Zapatero, com he mantingut sempre, perquè el conec, és un engalipador, entabanador o ensibornador. Vull dir que enganya, que menteix. Així de curt i així de franc. És el pitjor president del Govern que ha tingut Espanya en anys i panys. N'estic tan convençut que fins i tot crec que l'almirall Carrero Blanco estava millor preparat que ell per governar en temps de crisi econòmica. Que ja és dir.
No cal llegir ni el Financial Times ni el Wall Stret Journal per saber què passa de veritat. Diari de Girona, el nostre, porta temps informant-nos més i molt millor de tot allò que va succeint en matèria econòmica a Espanya, a Catalunya i a la demarcació de Girona sense oblidar estadis més superiors com ara la Unió Europea, els Estats Units d'Amèrica o països emergents, com la Xina o l'Índia. No ha estat el pessimisme qui ha orientat la informació transmesa per aquest periòdic, sinó els fets que, encadenats, han donat com a resultat que en Jean Claude Trichet, president del Banc Central Europeu, hagi equiparat Espanya amb Grècia, que en Nouriel Roubini, l'únic economista que va pronosticar el canvi de cicle econòmic, digui des de Davos que l'eurozona pot trencar-se per culpa d'Espanya, que l'agència Moody's afirmi que Espanya s'enfronta amb una mort lenta perquè dedica cada vegada una major part de la seva riquesa a pagar deute extern, o que Citigrup s'hagi sumat al conjunt d'institucions financeres o d'agències de valoració de risc enviant als seus clients una nota signada per Michael Hampden-Turner, el seu director d'estratègia de mercats europeus de crèdit, desaconsellant invertir en deute sobirà del Regne d'Espanya perquè no li mereix cap confiança de retorn del diner que s'hi inverteixi.
El discurs del president Rodríguez Zapatero a Davos, el centre de l'elit econòmica mundial, va estar farcit de faltes d'ortografia econòmica: Espanya, va dir, "és un exemple d'estabilitat i de resistència", "som l'excepció" -va afegir- sense explicar en què de positiu ho constitueix i, el molt ase, va dir del Banc Santader "que ha estat cridat a Gran Bretanya per fer-se càrrec, en certa mesura, dels problemes del sector (bancari)". I va tornar a Madrid fet un home i més tranquil que un cigar havà una vegada consumit. En arribar-hi, Eurostat donava a conèixer l'evolució de l'atur: el 19,4 per cent de la població activa d'Espanya, el segon país de tota la Unió Europea en matèria d'atur i en vol lliure pujant. Tant és així que aquesta setmana hem conegut que estem per damunt del 20%. No cal dir que no va fer allò que pertocava: presentar la seva dimissió com a primer ministre a Sa Majestat per manifestament inútil.
Allò que sí va fer la seva vicepresidenta Elena Salgado és anunciar, ara, una reducció de la despesa pública equivalent a la supressió de 644 ministeris com el que encapçala la tal Bibiana Aído o al cost de manteniment de la Casa del Rei durant 5.617 anys! És a dir: un impossible que només un tonto amb diploma es pot arribar a creure. Una bajanada, una més i en portem algun miler, d'un govern de golfos i de mentiders, sobretot d'incompetents, salvant comptades excepcions, això sí, que n'hi ha, i molt poques.
Enmig de tot això, el ciutadà que encara té feina rep la primera bufetada de l'any en veure reduït el seu sou real, el seu poder d'adquisició, per l'anul·lació dels 400 euros que descomptats abans estaven de la declaració de l'IRPF, amb la qual cosa s'ha incrementat fins a cent euros/mes l'aportació a Hisenda; alguns pensionistes, que varen rebre una carta del ministre Celestino Corbacho dient-los que se'ls augmentava l'ingrés en un 1%, han vist que sumant i restant, hi perden; i tots aquells que en edat laboral ens trobem hem sabut de la nit al dia que ens canvien les regles de joc i ens retarden la jubilació. Per a un servidor, han proposat una pena de sis mesos per no haver fet el gandul ni un sol dia. És el principi rector dels socialistes: invertir la piràmide. Més per als que poc han fet, menys per als que més han aportat. En diuen solidaritat, quan estafa és.
Consti que no estic enfadat. Disposava d'"informació privilegiada" quan diputat a Corts era i sabia aleshores que la ratlla em passaria per damunt "rascant-me", perquè al Pacte de Toledo escrit es trobava que així no podíem seguir eternament, com si l'"estat del benestar" per Déu ens vingués donat i regalat. Allò que de veritat em molesta, o si volen m'emprenya, és que novament el Rodríguez Zapatero hagi enganyat a tothom. De dir, de repetir i de reiterar que les prestacions socials eren inalterables, ha passat a proposar amb nocturnitat i traïdoria que en el darrer quart o menys del partit el marcador es posi a zero, expulsin el porter de l'equip aportant a la Seguretat Social, mantingui el perdedor els favoritismes per l'àrbitre concedits -no fos cas que el vot no li fos donat- i res no diu del segon episodi que comença per congelar pensions, suprimir-ne d'altres, abaixar unes terceres i escombrar els drets adquirits de les vídues vulnerant el principi constitucional de la irretroactivitat de les normes menys favorables. Tot mentre Diari de Girona ens informava aquest dimecres que la taxa d'atur a la nostra província és la més alta de l'Estat, la qual cosa significa més despesa pública i menys ingressos per a la hisenda pública i també ?explica, en bona part, per què pretenen ?imposar-me una pena de sis mesos més de ?treball i perquè el triler se n'ha d'anar cap a casa si més mal (a tots) no volem que faci.
P.S.- Es pot discrepar del contingut d'aquest article, naturalment, però només aquells que no varen votar als socialistes quan les darreres eleccions generals poden escriure una carta al Director. La resta, que se n'abstingui. Prou maldecaps tenen per portar la creu de l'error. Facin el favor i recordin, tots, que gràcies als vots dels catalans en ZP es troba a la Moncloa. Les coses pel seu nom. De res.