Distincions històriques de figueres

Fins l'any 740, la població no disposava de la distinció i es limitava a un petit poblat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere

JOSEP MARIA BERNILS MACH Al llarg dels 740 anys des de la seva denominació de Vila Reial, la població de Figueres ha merescut diverses distincions. Fins llavors no gaudia de cap concessió i es limitava a un petit poblat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere, que en el 1267 constava de 20 focs o caps de família, que serien un centenar d'habitants. Alguns historiadors consideren que el seu nom no prové de la paraula de l'arbre figuera com altres ho aporten amb l'afirmació de la fulla de figuera que figura en el seu escut.
La primera menció d'aquestes terres figuerenques s'esmenta a l'any 785 quan passaren a dependre del comtat de Girona, sota el comte francès Rostany que les havia reconquerit de l'anterior domini musulmà. En el 882 se l'anomenà amb el nom de Villa Ficerias. En el 912 pertanyien al comtat de Besalú, en el 943 a l'àrea espiritual del monestir de Sant Pere de Camprodon, en el 974 figura en els privilegis del monestir de Sant Pere de Rodes amb el nom de Figàrias i en el 1020, també com a Figàrias, es mantenia com a possessió comtal en el testament del comte de Besalú, Bernat de Tallaferro.
Durant una colla d'anys aquesta zona fou motiu de discòrdies entre els comtes de Besalú i d'Empúries, el qual disposava de les terres de la banda de llevant de seu entorn.
Foren uns anys difícils per les divergències dels dos comtes, fins que l'any 1111, en morir sense successió el titular de Besalú, la vila de Figueres es va incorporar al comtat de Barcelona.
En aquests anys inicials figura el nom del primer propietari figuerenc esmentat en els documents i que fou Arnau de Llers, natural d'aquesta població, el qual tenia diversos dominis en una bona part de les terres de Figueres i que era fidel al comte de Besalú.

La distinció de Jaume I
La parròquia de Figueres va aconseguir la seva primera distinció històrica quan tot just era un petit alberg. Fou el 21 de juny del 1267 quan el rei Jaume I "volent construir i edificar una població i una vila al lloc on es diu Parròquia de Figueres" va decretar el nomenament de Vila Reial al petit llogarret per tal que "tots els que allà hi habitessin poguessin gaudir de les llibertats i bons costums reconeguts". Va signar una Carta de Poblament que estava adreçada a la vintena de veïns que estan citats per llurs noms i "a altres que en la dita Parròquia o Vila popularian i habitarian".
Aquest document és considerat com un dels més complerts de l'època ja que disposava d'exempcions d'ordre fiscal, garanties polítiques i normes jurídiques. Alhora va establir que el terme municipal tindria un terme d'una milla de terreny al seu voltant. Fou una concessió transcendental amb una sèrie d'avantatges i d'un ?desenvolupament que la portaria a la capitalitat de la comarca.
Una de les primeres repercussions fou quan el 15 de gener de l'any 1294 el rei Jaume II va convertir a Figueres en Cap de la Batllia amb plena jurisdicció sobre els termes d'Avinyonet, Biure, ?Cistella, Darnius, Font-freda, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Oliveda, Sant Pere de Vilars, Santa Llogaia, Tarabaus, Tapis, Vilafant, Vilanant i Vilaritg. Quatre anys després s'hi va afegir Borrassà, tots dintre la vegueria de Besalú. En el 1299 figura el nom del primer ?batlle de Figueres i representant del rei, que era Diumenge Cabira.
No consta cap altra resolució administrativa important fins el 1716, en què pel Decret de Nova Planta s'organitzaren administrativament els municipis catalans. La vila de Figueres va quedar inclosa al corregiment de Girona, com a tinença o subdelegació.
Poc després, amb la signatura del Tractat dels Pirineus, a Figueres es va construir en el 1746 el castell de Sant Ferran, per fer front a possible invasions franceses. Amb el castell la població va triplicar el nombre d'habitants.
L'any 1802 el rei Carles IV i la seva família visitaren Figueres per comprovar els efectes ocasionats a la vila pels estralls de la Guerra Gran i es van estatjar a la fonda d'en Fausto Matas, una casa situada al carrer Magre cantonada amb el de Besalú, encara existent. Amb motiu d'aquesta visita el rei Carles IV va concedir el 26 d'octubre el títol de Magnífic a l'Ajuntament de la vila i el de cavaller al propietari de l'hostal i cambreres de la reina a la seva dona i a la seva germana.
Poc després la població de Figueres va ser titulada cap de Sotcorregiment, que fou suprimit el 1812 amb la invasió de l'emperador francès Napoléo, amb el qual Figueres va passar a cap de districte, un títol que va ser anul·lat dos anys després. Aleshores Figueres va ser cap de Corregiment, que tenia 134 nuclis urbans emplaçats entre la zona del Fluvià i el poble de la Jonquera.
En el 1833, en crear-se a Espanya les províncies, la vila de Figueres va quedar inclosa a la de Girona i l'any següent cap del Partit Judicial, amb 36 poblacions ja que, curiosament, la comarca gaudia de dos districtes electorals, per pressions polítiques d'aquell moment. L'altre era a Vilademuls, amb 27 pobles, que després serien incorporats al de Figueres.
Un altre títol concedit fou el de Ciutat que li va atorgar el rei Alfons XII, signat el 19 d'octubre de 1875. L'acord del Consell de ?Ministres deia: "En consideración a los gloriosos hechos que registra en su història la M.I. Villa de Figueres, a los especiales méritos contraïdos en la presente guerra civil y a la importància que por el desarrollo de su industria y comercio ha sabido alcanzar, vengo a concederle el título de Ciudat a que es acreedora". Així es va canviar la denominació de vila pel de ciutat essent, i és, l'única de la ?comarca que l'ostenta. El títol li ?havia estat atorgat per la defensa que els seus habitants havien fet amb motiu de l'atac de les forces carlistes contràries al monarca i que van refusar-lo totalment.
Ja entrats en el segle vint, el dia 6 octubre del 1924 un decret reial va atorgar el títol d'Excel·lentíssim Ajuntament en el qual el monarca volia demostrar "el seu apressi" a la ciutat. El rei havia visitat el castell de Figueres el 13 de febrer.
El 1955, el 27 de desembre, el Govern va declarar lloc d'interès turístic el terme municipal de Figueres, cosa que permetia la constitució d'una Junta Local de Turisme, que posteriorment es va crear amb el nom de CIT (Centre d'Iniciatives Turístiques) i que estava formada per membres de l'Ajuntament i d'entitats locals i que va desenvolupar una gran tasca de propagació turística de la ciutat.
En el 1979, i després d'unes gestions que van durar prop de tres anys, en el Butlletí de l'Estat del dia 9 de gener es publicava l'acord del Consell de Ministres de canviar el nom oficial del municipi que es venia anomenant Figueras, pel de Figueres que era l'autèntic.

Medalla i Bandera d'Europa
Finalment el 3 de desembre de 1995, el Consell d'Europa va concedir la Medalla i la Bandera d'Europa a la ciutat de Figueres. La disposició afirmava la seva contribució al progrés històric de Catalunya i d'Espanya, el seu esperit lliberal i progressista, la seva participació democràtica i les realitzacions culturals essencials del patrimoni europeu.
El 21 de juny del 1940, un cop acabada la Guerra Civil, el cap d'estat general Franco va adoptar la ciutat de Figueres en base als grans damnatges soferts per la població durant aquesta guerra civil. En total van ser una quarta part del total dels edificis de la ciutat que havien quedat afectats pels bombardeigs de la mateixa aviació del general Franco, uns bombardeigs que no tenen explicació ja que Figueres no era una població estratègica.
Aquesta adopció per Cap d'Estat va comportar la reconstrucció de diversos edificis a càrrec de l'Estat, especialment els de l'església parroquial de Sant Pere, els edificis del nou Hospital i de Correus, arranjaments d'altres parcialment afectats i pavimentació de diversos carrers, etc.