postal americana amb tres pams de neu

JORDI XUCLA DIPUTAT DE CIU AL CONGRÉS una visió americana d´europa
L´editorial del New York Times d´ahir dissabte, 6 de febrer, diu que la crisi econòmica pot sacsejar molt especialment les finances de Grècia, Espanya, Itàlia i Gran Bretanya. I diu que Europa no només té un problema de crisi econòmica sinó també de falta de lideratge polític fort per adoptar mesures contundents de reactivació de l´economia, com ha fet el govern nord-americà. L´editorial té molta raó. El president Obama ha adoptat mesures contundents injectant diners públics a sectors estratègics perquè té un govern fort. Europa no té un president amb capacitat d´adoptar aquestes mateixes mesures.

6 de maig
Els parlamentaris britànics estan esmolant les armes electorals preveient que hi haurà eleccions al Parlament britànic el 6 de maig. Aquesta és la data més previsible. Serà el primer cop en molts anys que s´esgota la legislatura de cinc anys. La tradició és convocar eleccions en qualsevol moment a partir del quart any, però el Laborisme no va gens sobrat i vol allargar tant com pugui la legislatura. El partit conservador de David Cameron té totes les de guanyar, però amb menys aventatge del que deien les enquestes fa uns mesos. L´onada d´euroescepticisme que està sotregant Europa en plena crisi pot tenir un nou epicentre amb un govern conservador britànic.

LA BORSA
El president del Govern espanyol va invitar un formós grup d´empresaris a l´acte de l´esmorzar nacional d´oració que es va celebrar el dijous a Washington. Just quan es va acabar l´esmorzar tots ells van obrir el seu mòbil i van començar a rebre notícies alarmants sobre la caiguda de la borsa. Ben mirat, Zapatero es va fer acompanyar sobretot d´empresaris que representen els sectors que més han contribuït a la bombolla immobiliària i financera a l´Estat espanyol. Representants de grans constructores i representants de grans entitats financeres. On és «el nou model econòmic» que ens va ser anunciat fa uns mesos? En aquest governar líquid i improvisat, les grans promeses s´evaporen amb una gran facilitat.

haití
Dimecres que ve em toca intervenir al ple del Congrés dels Diputats per parlar de l´enviament de més de 400 efectius de l´Exèrcit per reconstruir Haití, un país literalment esfondrat i un estat fallit. Mentre preparo les notes penso que, un cop més, hem experimentat grans i bondadosos exercicis de solidaritat des de tot el món però que també passades unes setmanes els grans drames queden en un semioblit. Aquest és el cas del Sudan i també pot ser el cas d´Haití. El govern dels Estats Units ha estat ràpid enviant ajuda humanitària i militars per a la reconstrucció. Europa, amb el nou tractat, tenia una gran oportuntiat per demostrar que treballava coordinadament i amb determinació. Desgraciadament, no ha estat el cas.
Arran del terratrèmol d´Haití he pogut intervenir molt activament en les gestions per aconseguir que quatre famílies catalanes poguessin fer-se càrrec de quatre infants haitians que estaven en un procés molt avançat de l´adopció. De la nit al dia, havia desaparegut l´expedient d´adopció i a les famílies se´ls havia enfonsat el món i totes les il·lusions. Hem hagut de treballar amb aquell difícil punt d´equilibri entre la protecció dels drets dels infants i la culminació d´una adopció d´uns pares que ja tenien de cor els nens haitians de l´orfenat com a fills seus. És una de les feines que de satisfacció m´ha omplert en aquestes últimes setmanes.
VEGUERIES
Finalment el Govern català ha aprovat un projecte de llei per crear les vegueries en el nostre país. Estem a la recta final de la legislatura i tothom sap i diu amb veu baixa que no s´hauran creat les vegueries d´aquí a final de legislatura. Sobretot per un motiu que he trobat que s´ha comentat poc aquests dies. Seria inadmissible que les vegueries es convertissin en un nou nivell d´administració i burocràcia sense haver eliminat prèviament les diputacions. Però el Govern català ha començat la casa pel teulat. El primer que hauria d´haver fet era agafar un avió o un tren, plantar-se davant el Govern central i negociar la desaparició de les diputacions i la modificació de les demarcacions. Però aquesta modificació requereix una llei aprovada per les corts generals i aquesta feina, la més difícil i audaç, no s´ha fet. Per tant, lamentablement, una nova volada de coloms.

TRENS
La meva curiositat i fixació per la millora de les infraestructures a les comarques gironines m´ha portat a posar-me en contacte amb la companyia ferroviària francesa i l´empresa hispanofrancesa que ha construït el tram de TAV entre Figueres i Perpinyà. Em confirmen allò que ja es va insinuar fa dues setmanes. A finals d´aquest any tindrem un tren que, sortint de Perpinyà, arribarà fins a París amb la major part dels trams en alta velocitat. Figueres serà origen i destí d´una línia internacional. Estan convençuts que tindran l´estació provisional acabada per a finals d´any i també estan convençuts que encara queda molt temps per al transport de passatgers entre Barcelona i França. No sé si som prou conscients que Figueres es convertirà en una estació internacional amb un atractiu equivalent al que va tenir l´aeroport de Girona quan va començar a renéixer de les seves cendres. El trajecte Figueres-París en cinc hores i vint minuts en tren. Per què anar a buscar un avió?