El temor dels jubilats europeus a empadronar-se perjudica els ajuntaments

Girona és una de les 8 províncies de l'Estat on es concentra aquest tipus de població, que es troba localitzat fonamentalment en tan sols sis comunitats autònomes.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi "La migració i el registre dels jubilats europeus a Espanya", editat pel Real Institut Elcano i elaborat per Vicente Rodríguez i Pau Rodríguez, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i per Raúl Lardiés, de la Universitat de Saragossa.

Dels 2 milions i mig d'europeus (UE, més Suïssa i Noruega) que resideixen a Espanya, uns 460.000 superen els 55 anys i gairebé 72.000 han complert els 75.

Encara que accedeixen a serveis socials municipals, els estrangers retirats tendeixen a no empadronar-se perquè volen mantenir els drets al seu país, en previsió d'un possible retorn. A més, temen que les dades arribin a la policia espanyola, "la qual cosa portaria (potser) implícita la necessitat de cotitzar i pagar impostos a Espanya, sent això sinònim igualment de perdre certs drets i beneficis en els seus països d'origen".

Quant al seu perfil, constitueixen un conjunt de persones d'edat no molt elevada; no tenen fills o estan lliures d'obligacions envers la resta de la família, i tenen suficients recursos econòmics, obtinguts a partir d'una carrera laboral assentada en una formació acadèmica mitjana i superior.És un tipus de migració amb una gran concentració espacial: més del 90% dels immigrants majors de 55 anys estan en 6 comunitats autònomes. I en aquestes només estan presents a 8 províncies: Girona, Almeria, Màlaga, Balears, Las Palmas, Tenerife, Alacant i Múrcia.

Aquesta concentració espacial s'aprecia en l'àmbit municipal: el 44% dels municipis alacantins tenen taxes superiors al 15% de població estrangera comunitària, i la taxa puja al 24% a Màlaga.

D'acord amb aquest treball, que també recull resultats d'un estudi sobre estrangers retirats a Andalusia, es desprèn que la tendència a no inscriure's es deu a una barreja d'ajust de situacions reals, de desinformació i/o desconeixement i de prevenció davant l'administració pública.

La residència definitiva a Espanya condiciona positivament l'empadronament, cosa que sol anar lligada a ser propietari d'un habitatge i les conseqüències que es deriven del registre de la propietat immobiliària en l'àmbit municipal. La residència temporal redueix en l'individu la necessitat d'estar registrat.

Davant aquesta situació, els autors de l'estudi aconsellen als ajuntaments fer un esforç per posseir xifres més reals sobre la seva població estrangera, a fi de planificar i gestionar millor els equipaments i serveis oferts en l'àmbit local. Afegeixen que el "sub-registre d'aquests residents té un efecte negatiu en els fons que rep el municipi i que en part es calculen amb relació al seu volum d'empadronament". Perquè la informació sobre el padró arribi millor als estrangers, el treball aposta per oferir-la també a les immobiliàries o pels agents que habitualment estan en contacte amb ells (advocats i gestors).

Campanyes municipals

D'igual manera, els ajuntaments haurien de transmetre informació més clara, i en diversos idiomes, sobre els avantatges d'empadronar-se, així com dels desavantatges, en cas de no fer-ho. Molts ajuntaments ja estan fent visible entre els seus veïns els avantatges de padró, no només per accedir a la sanitat pública sinó també per obtenir descomptes i beneficis en serveis esportius, socioculturals, en el transport municipal, etcètera.