Rebutjar la responsablitat patrimonial

GIRONA | ANNA TARRÉS Ni l'Estat ni la Generalitat es volen fer càrrec de la indemnització patrimonial reclamada per part d'un dels ramaders de la Garrotxa a qui l'any passat se li va morir tot el ramat per les causes multifactorials de maneig, alimentació i salubritat que va determinar el laboratori del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA). I és el que mentre el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM) assegura que la competència la té la Generalitat, per la seva banda, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) l'atribueix de tornada al Govern central.

Aquest joc, que col·loquialment s'anomena tirar pilotes fora, s'observa en les respostes corresponents que cada administració ha redactat arran de la reclamació de responsabilitat patrimonial tramesa per part del ramader Antonio Fernández, de la Garrotxa, en la qual exigia 141.648 euros. El propietari de l'explotació, acompa?nyat pel seu advocat, va entrar el 12 de juny de 2009 la demanda als Serveis Territorials del DAR a Girona. Cal recordar, que aquest ramader va perdre tot el seu ramat l'any passat, que ell quantifica en 360 caps de bestiar entre cabres i ovelles.

Una dada que no deixa de ser curiosa és el fet que d'una sola demanda amb un contingut concret puguin sorgir dos justificacions tan diverses i contraposades. Per una banda, el director general de recursos agrícoles i ramaders del Ministeri d'Agricultura, Carlos Escribano Mora, atribueix la responsabilitat i competència patrimonial a la Generalitat al·legant que és la Comunitat Autònoma la que "ostenta la competència exclusiva en matèria de ramaderia". De totes maneres, en aquest document escrit a finals d'agost de 2009, el Ministeri resol que partint de la documentació adjunta a la reclamació, "no es prova que el dany produït als animals sigui conseqüència de l'administració de la vacuna" i que, per tant, no es desprèn de l'actuació de la Generalitat. I afageix que en el que cas es produís tot el contrari -existent una relació causa-efecte- "la reclamació hauria de dirigir-se a l'Administració Autonòmica perquè és la que executa la vacunació, o en tot cas davant del laboratori creador de la vacuna".

Per la seva banda, després d'escoltar la resposta del Ministeri, el DAR manifesta de manera rotunda que desaprova la decisió del Govern central. En aquest sentit, el subdirector general de Ramaderia del DAR, Joaquim Porcar, apunta que l'administració catalana "discrepa de l'opinió del director general de Recursos Agrícoles i Ramaders, ja que la reclamació es basa en la tramitació de l'homologació de la vacuna". A més puntualitza que un medicament veterinari només arriba al mercat després de l'autorització de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, organisme autònom però adscrit al Ministeri de Sanitat i Consum, que actua seguint les directrius del Ministeri d'Agricultura. Així, el DAR es desentén i retorna la responsabilitat a l'Estat.

Amb tot, però, i de la mateixa manera que el Ministeri, Agricultura aporta un seguit d'arguments justificats amb els qual assegura que "el procediment de vacunació a Catalunya es va fer seguint la normativa aplicable per la lluita contra la lengua blava" -per eximir-se de culpabilitat?.

Proves no concloents

També remarquen que les proves aportades pel ramader no són concloents per assegurar que la vacuna és la causant de la simptomologia del seu ramat. Entre aquests informes esmentats, el DAR recull l'estudi del CreSA (presentat l'abril de 2009). També explica que la dada de les 360 ovelles que el ramader assegura que se li han mort, no pot ser comprovada ni corroborada perquè aquest no tenia el registre d'altes i baixes dels caps de bestiar complet ni actualitzat.

A més, acusen Fernández de no haver complert amb la legislació quant a una gestió correcta dels cadàvers perquè el ramader no va tenir contractat aquest servei fins al 26 de febrer de 2009 - força després de les primeres morts. Fins i tot, retreuen al propietari de l'explotació que en una de les visites veterinàries, la professional va ser "objecte d'una infecció massiva de puces"; tot i que a Fernández se li hagués notificat i reclamat que executés "un pla de gestió de la higiene de l'explotació". El DAR assegura que el cas de la veterinària va ser traslladat a la Unitat de Riscos Laborals de Girona. Cal dir, però, que ni aquest darrer informe, ni els altres documents que poguessin corroborar les afirmacions de la Generalitat no van ser incorporats en la resposta traslladada al ramader.