A través del president de la Comissió de Comerç i Turisme de la Federació de Municipis de Catalunya, Jordi Baijet (PSC), les poblacions turístiques demanaran a Hisenda, abans de l'estiu, que augmenti el seu finançament per poder fer front a les despeses que representa ser una localitat que competeix a nivell nacional i internacional en la captació de visitants. Per aquesta raó, Lloret va acollir ahir una jornada de treball amb la intenció de traçar les línies bàsiques d'aquesta demanda que, a grans trets, consistirà en definir què és un municipi turístic, segmentar la tipologia de turisme -vacacional, excursionista o de segona residència- i buscar fórmules per augmentar el finançament dels ajuntaments d'aquestes poblacions. Durant els propers mesos s'elaborarà un document on es projectarà la proposta.

El catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Joaquim Solé i Vilanova, argumenta que totes aquelles viles que han fet del turisme la seva primera indústria tenen una despesa associada que no comparteixen amb altres poblacions, ja que han d'incrementar els serveis que ofereixen i que sol·liciten els visitants. Això es produeix, en gran mesura, per l'augment poblacional de les temporades ?d'estiueig, perquè "l'empresa turística genera ciutadans que volten i demanden serveis".

L'alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU), indica que hi ha diverses variables que poden tenir-se en compte a l'hora de reclamar un major finançament. Per exemple, la suma de la població resident més la visitant, el nombre de segones residències, el nivell de consum de recursos o la demanda de tabac i hidrocarburs, entre altres. Crespo recorda que les viles turístiques estan obligades a donar molts serveis si volen ser competitives i per això també reclama la "complicitat" del sector privat. De fet, el batlle considera que, a banda de les reclamacions a Hisenda, és necessari que els pobles que viuen del turisme facin coincidir els interessos públics i privats per promocionar i adequar la localitat, aspectes que poden resoldre's amb convenis o altres fórmules com ara la creació d'ens que ofereixin serveis sectorialitzats. Per exemple, el Lloret Convention Bureau.

El rerefons, és crear una relació simbiòtica entre la població local i la visitant per tal que un mateix municipi pugui viure del turisme sense que això repercuteixi negativament en el quefer habitual de la ciutadania.

Sense concretar

Tret de l'objectiu final del document, la jornada d'ahir no va concretar els criteris que es valoraran per a elaborar-ho ni quins aspectes es tindran en compte per decidir els municipis que es podran considerar turístics.

No obstant, a la trobada, hi van assistir diverses personalitats polítiques i acadèmiques que per la seva trajectòria podien realitzar aportacions significatives. És en aquest sentit que s'ha d'interpretar la participació del president Maragall a l'acte, doncs en la seva etapa d'alcalde de Barcelona també va haver de bregar en l'obtenció de finançament per a la ciutat, tal com va insistir en recordar Baijet.