Piscines, instal·lacions esportives diverses -des de camps de futbol fins a pistes d'atletisme-, eliminació de barreres arquitectòniques, Internet i sistemes informàtics, millora d'eficiència energètica o projectes de museització: aquests són alguns dels projectes presentats -i que ja han rebut el vistiplau- al nou Fons Estatal per a la Feina i la Sostenibilitat Local, és a dir, el segon "Pla Zapatero". La setmana passada va finalitzar el termini per a la presentació de projectes i els 221 pobles de les comarques gironines han decidit presentar-s'hi, alguns dels quals assessorats per la Diputació.

Aquest segon Fons Local representa una continuïtat respecte al primer, tot i que aquesta vegada no s'ha volgut primar la construcció sinó projectes que portin cap a un nou model econòmic, més social i mediambiental. Per això, el Ministeri de Política Territorial, que és qui reparteix els fons, ha primat les iniciatives relacionades amb les noves tecnologies, l'estalvi energètic o de l'aigua i la sostenibilitat, així com la millora o construcció de centres sanitaris, educatius, culturals o socials.

Entre les localitats gironines que ja han vist aprovades les seves iniciatives destaca un especial interès per arreglar les instal·lacions esportives. En concret, hi ha dues localitats -Hostalric i Campdevànol- que utilitzaran els diners per construir piscines, mentre que altres, com ara Cruïlles, Olot o Palau Saverdera faran millores als seus camps de futbol. Torroella, l'Estartit i Camallera milloraran els seus respectius pavellons poliesportius, mentre que la principal inversió d'Olot (més de 800.000 euros) es destinarà a adequar els vestidors d'atletisme.

Més enllà de l'esport, les noves tecnologies també juguen un paper important per als municipis gironins. Així, Torroella invertirà en un nou hardware informàtic que permeti modernitzar l'administració, Arbúcies millorarà l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació del centre municipal de demostracció i accés a Internet i Llançà elaborarà informació gràfica a Internet mitjançant servidors de mapes, entre altres.

Altres consistoris, en canvi, estan especialment sensibilitzats amb les persones que tenen una mobilitat reduïda i per això han presentat projectes per pal·liar-la: sense anar més lluny, Calonge adaptarà l'edifici del centre cívic de Sant Antoni i Fontanilles instal·larà un ascensor adaptat a l'edifici de l'ajuntament.

D'altra banda, una de les àrees que ha deixat més llibertat de moviment als consistoris ha estat la de la sostenibilitat mediambiental, de manera que s'han presentat propostes en diversos sentits. Així, Girona ciutat aposta per canviar l'enllumenat exterior d'algunes zones -especialment el Barri Vell- per tal de millorar-ne l'eficiència energètica, igual que faran altres pobles com ara Olot o Pont de Molins.

Pel que fa a les obres de caràcter social, Girona reformarà l'escola municipal la Baldufa, Breda construirà un centre de dia i altres localitats, com ara Forallac, han optat per arranjar els seus locals socials. Finalment, altres projectes consisteixen en adequar camins d'accés a equipaments, millores d'espais culturals i acondicionament de zones verdes, entre altres. La Vall d'en Bas, a més, vol rehabilitar l'interior i les façanes de l'antiga caserna de Sant Esteve per convertir-la en un alberg de joventut, mentre que Salt inclou, entre els seus projectes, l'arxiu històric municipal, el projecte museogràfic i la instal·lació del museu de l'Aigua i la creació d'una xarxa d'itineraris a les Deveses.