GIRONA | DDG
Un total de 1.946 gironins han rebut, entre l'any 2000 i l'actualitat, indemnitzacions de la Generalitat pel temps que van ser empresonats durant la Guerra Civil i represaliats per la posterior dictadura. En la major part dels casos, es tracta de persones que van participar de forma directa en la guerra i que van ser privats de llibertat sense judici ni causa. A més, durant les properes setmanes es faran homenatges als represaliats a Palafrugell, Figueres, Olot i Salt.
Per comarques, el Gironès (429) i el Baix Empordà (416) són els llocs on s'han donat més indemnitzacions. Els represaliats, o en molts casos les seves famílies, rebran també un diploma de reconeixement, un document simbòlic que també han lliurat França i Andalusia.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d'arxius militars i el 30% de presons. Tot i això, s'han tingut en compte proves alternatives, com ara cartes i postals, fotografies, memòries presentades pels afectats, fulls de compliment militar, actes de notorietat d'ajuntaments i cartilles de vacunació, entre d'altres. Ara, tota la documentació recollida constituirà un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. De moment, la convocatòria d'ajuts continua oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Històrica de la Generalitat.
A més de les indemitzacions, el Govern català també farà actes públics d'homenatge als represaliats. El primer tindrà lloc aquest dissabte a Palafrugell, en el qual participarà el secretari general d'Interior, Joan Boada, la primera tinent d'alcalde de la vila, Núria Rivas, i diversos baixempordanesos que van lluitar a favor de la democràcia i van patir la repressió franquista. A més, el dia 20 de febrer es farà un acte de les mateixes característiques a Figueres, el dia 27 tindrà lloc a Olot i el 6 de març a Salt.